nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Èxit del desconegut (1836)

Juan Eugenio Hartzenbusch enllestia la seva obra dramàtica Los amantes de Teruel, sobre un tema molt antic, llegendari, del segle XIII, que molts dramaturgs, des del segle XVI, havien volgut adaptar a la seva producció, com Juan Yagüe de Salas, Tirso de Molina i Pérez de Montalbán. Però Hartztenbusch n'aconseguí una de les expressions estel·lars del teatre i del moviment romàntic europeu. Estrenà l'obra a final d'any, però els escriptors envejosos no suportaren el seu èxit i escrivien: Qui és aquest individu? Diuen que sap fer cadires. Així doncs, en la seva producció hi ha d'haver molta palla. I un company seu de l'escola de taquigrafia deia:
"Hartzenbusch se seia en el darrer banc, vestia molt pobrement, però anava net; la seva capa blava, encara en ús, semblava tallada per una mà previsora contra els atacs del llot... De la seva puntual assistència, de la seva aplicació constant, n'érem testimonis; tota altra cosa referent a la seva persona es presentava als nostres ulls com un profund misteri...".

Però aquell desconegut va merèixer els elogis d'un escriptor molt més important i de la noblesa que els altres llepaculs no tenien: Mariano José de Larra, la crònica del qual sobre els Amants de Terol es llegia: "Venir a augmentar el nombre dels vivents, ser un home més on hi ha tants homes, sentir dir d'ell que és un mal tipus, és ser un arbre més a la pineda. Però passar cinc o sis lustres obscur i desconegut, i arribar una nit entre d'altres, convocar un poble, fer tributària la seva curiositat, alçar una cortina, commoure el cor, subjugar el judici, fer-se aplaudir i aclamar, i sentir el dia següent, de si mateix en passar per un carrer o per un parc, que ell és l'escriptor de la comèdia aplaudida, això és quelcom; és néixer, és retornar a l'autor dels nostres dies per un llinatge obscur un nom clar; és donar noblesa als seus ascendents en lloc de rebre-la d'ells; és sobreposar-se al comú dels homes.

I aconseguir això en el decurs de vint-i-quatre hores, i tenir demà un nom, una posició, una carrera feta dins la societat, el que tal volta ahir no tenia on reposar el cap, és quelcom, i ve a provar molt del seu enginy. I aquesta aristocràcia és tan bona com les altres, ja que si no té la lluentor del bressol, val doblers com la de la riquesa".
El gran Larra, temut per tots per la seva ironia, destaca en primer lloc que el dramaturg s'ha presentat al públic i a la societat literària sense el suport de ningú, és un autor totalment desconegut, de condició humil que no amaga, sense amics, sense colla de lletraferits, sense posició... I ha sabut triomfar! D'aquí l'odi dels que practiquen el seu mateix ofici de la ploma sense un brot de genialitat. Èxit, èxit i duros sobre la taula. Aquesta és la realitat afegida. L'altra ha estat fer-se un tip de dignitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris