nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

30 anys d'una altra cosa

Cada any fa 30 anys de qualque cosa o de moltes, encara que no totes es rememorin. Aquests dies en fa 30 que a l'institut Ramon Llull (el de les Avingudes) hi havia una tancada d'interins d'institut (PNN, en deien). La finalitat era pressionar la Delegació Provincial del MEC perquè reconsideràs la decisió de deixar sense feina la majoria d'interins. Abans, contractar-los era competència del director del centre, que els seleccionava com volia; però, durant aquell curs que acabava, per primera vegada, els interins havien entrat seleccionats mitjançant un barem de mèrits comú que aplicava cada institut. Es produïa, per tant, la paradoxa, que els interins que quedarien sense feina eren els que havien estat seleccionats d'una manera més objectiva.

A la tancada hi participaren devers 50 interins i uns quants més que s'hi solidaritzaren: professors que acabaven de treure les oposicions, alguns agregats i un catedràtic. Aleshores hi havia, si ho record bé, tres instituts a Palma en funcionament (R. Llull, J. Alcover, A. Maura) i un a punt d'inaugurar (G. Sagrera) i quatre a pobles (Inca, Manacor, Felanitx i Llucmajor). Érem a les portes del curs en què la llengua catalana s'incorporava com a assignatura de manera generalitzada. El fet d'utilitzar el català per a intervenir als claustres de professors era poc menys que subversiu i podies ser insultat per això o, en alguns centres, veure que et llevaven la paraula. Totes les assignatures s'impartien en castellà, excepte en dos centres en què hi havia dos grups experimentals de primer que en feien en català.

Els tancats "vivien" a la sala de professors. La tancada va ser llarga: al voltant d'un mes i mig. Al segon o tercer dia, un interí d'Història s'hi va entregar amb un matalàs de matrimoni; degué intuir que la cosa es dilataria (no debades havia estat a París el maig del 68). Hi havia diverses modalitats de participació: els qui hi eren sempre i hi dormien, els qui hi eren fins a l'hora de dormir i els que només assistien a les assembles. D'aquesta tancada, al capdavant de la qual hi havia un tenaç Eusebi Riera, en varen sortir moltes de coses: assemblees, manifestacions, disputes, amistats i un parell de parelles més o menys estables. Però també es va assolir un objectiu laboral: que la contractació d'interins fos unitària per a totes les Illes, que s'hi aplicàs un barem públic comú i que els aspirants no haguessin d'anar institut per institut a presentar instàncies, sinó que bastàs presentar-les a la Delegació Provincial.

Aquest criteri, vigent encara, ja es va aplicar el mateix any. Hi va haver professors que quedaren a Mallorca, altres anaren a Eivissa i uns altres a llocs tan dispars com Salamanca, Castuera (Badajoz) o Canàries (eren altres temps i tenir plaça, fos on fos, era una alegria; van ser pocs els qui hi renunciaren per no haver-se'n d'anar fora de Mallorca). La majoria dels qui hi participaren han continuat en la docència, alguns hi han ocupat càrrecs de gestió (fins fa dos dies una de les participants era al capdavant de la Conselleria d'Educació). I ja n'hi comença a haver de jubilats. En aquests 30 anys han canviat moltes de coses. Entre d'altres, hi ha molts més instituts i, ara, en cap claustre de professors deu ser conflictiu intervenir en català; l'ensenyament en català s'ha convertit en normalitat; el català no era, fa 30 anys, oficial i ara ho és. Així i tot, encara és un perill usar-lo en determinats àmbits oficials i amb determinats interlocutors i n'hi ha que actuen com si fos un delicte: aquests dies n'hem tengut exemples.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris