nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Encallats en l'atonia

Què li passa al president Antich, es preguntava ahir, en un exercici de lucidesa implacable, Miquel Payeras. El columnista va ser l'autor intel·lectual de la teoria d'un nou Antich per a aquesta legislatura, i ahir, en una confessió que l'honora, se'n desdeia sense embuts. Servidor no vaig poder compartir la teoria en qüestió, perquè veia el mateix Antich de sempre, però ja sense aquella empenta nodrida per algun embat d'utopia. L'Antich del Pacte anterior donà inicialment una imatge més humanista, perfilada amb els llapis dels ideals. Aquesta imatge es va anar degradant al contacte amb la vida quotidiana -contra la qual s'estavellà la barca de l'amor de Maiakovski. Més endavant, trobam un Antich vençut i derrotat, que arrossegava les seves solituds en el Parlament espanyol, en una espècie d'exili obscur: ara sabem que no va aprendre grans coses fora de saquejar-nos l'esperança que el seu retorn ens havia empeltaria. Finalment, s'ha convertit en un d'aquests retrats de familiars d'enfora que, com més temps passa, més desconeguts ens resulten.

I això que Antich tenia moltes coses al seu favor: no se li coneix implicació en afers de corrupció, per exemple: cosa que, en aquest país, té un valor extraordinari -i no suficientment reconegut. Qui no posaria la mà al foc per l'honradesa d'Antich pel que fa a qüestions de maneig dels eraris públics. Aquesta i altres virtuts, és menester reconèixer-les-hi, com també s'ha d'admetre que, tot i la seva talla, no està envoltat de gegants. Els seus socis del Pacte no han pogut aportar dirigents que el superin significativament en capacitats d'enteniment i de gestió. A les files de l'oposició no hi ha gent globalment millor que Antich. Per això mateix, perquè l'oposició no passa per moments de glòria, el centre i l'esquerra sociològics del país pateixen l'atonia que el president vessa en tot el seu govern. Ara seria el moment, les forces del Pacte tenen la gran oportunitat d'esmenar la trista impressió que deixaren en l'anterior tempteig. La lliçó, però, és devastadora: l'especialitat dels governs presidits per Antich és perdre les grans oportunitats històriques.

Però molt més lamentable resulta encara el recorregut dels paratges de l'esquerra en cerca de possibilitats de renovació -que no vol dir exclusivament donar pas a una generació més jove: ans al contrari, la manca d'experiència i de lectures sedimentades ja es nota massa en l'actual generació de governants. El descoratjament podria ser atenuat per la situació de la dreta, però les inèrcies d'aquest país, fins i tot la seva morfologia, fan que la política de la dreta es pugui desenvolupar normalment amb lideratges molt més prims encara que l'esquerra. Sense estar més preparat que Antich, Jaume Matas va ser president d'aquesta comunitat en dues ocasions -i ministre de Medi Ambient- sense que s'haguessin de donar circumstàncies excepcionals ni alineacions extraordinàries dels astres.

No està gaire clar que la dreta del país canviï l'orientació del seu vot com a conseqüència de l'herència dels governs autonòmics i municipals del PP. Però Antich toca saber que la seva deslleialtat, primer, i l'actual atonia, arruixen uns votants que no renunciaran a viure críticament. També ho haurien de saber els seus socis, sobretot aquells que n'han fet, del poder, un fi i no un mitjà. (I vostès dispensin si aquest escrit pot causar escepticisme o desil·lusió, ara tan políticament incorrectes.)

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Crits, fa mes de 11 anys
Mestre Frontera: llegir-vos sempre és instructiu i plaent alhora!
No sé si dèu ser perquè es meu ànim anda escèptic i desil·lusionat darrerament, però no puc deixar de pensar que sa gent que val i podria posar sa seva il·lusió i sa seva feina al servei de sa comunitat, quan veu aquesta caterva que s'ha instal·lat a s'estament polític, en dèu fugir com de sa pesta.
Valoració:3menosmas
Per Jaume, fa mes de 11 anys
Si segueixen fent-ho tan malament el PP treurà majoria absolutra per tot, sense necessitat de pactar amb UM. Jo no sé què és n'Antich, el que veig és el que fa: desaprofitar l'oportunitat per consolidar una majoria progressista.
Valoració:11menosmas
Per sebastia bennasar, fa mes de 11 anys
Gràcies mestre per l'article. Tan lúcid com sempre.
Valoració:15menosmas
Per Àtila, fa mes de 11 anys
Perdona'm l'atreviment, Joan. Crec que n'Antic és, com sempre, un nacionalista dels que es diuen "no nacionalistes".
Valoració:2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Què deu pensar n'Antich, que de jove era nacionalista, quan veu el que ha passat a Arenys?
Valoració:12menosmas
Per anselm llull, fa mes de 11 anys
sempre molt bo. gràcies guillem
Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris