nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Llàgrimes i justícia

És curiosa la teatralitat que agafen alguns judicis quan hi ha jurat popular per enmig. Ahir Rodrigo de Santos va fer una plorada espectacular davant els ciutadans anònims, representants del poble, que han de decidir si és culpable o innocent. És curiós que aquestes coses no passin quan els que han de prendre aquesta decisió són professionals del dret, amb anys i anys d'estudis i oposicions a les espatles. Quan a qui ha de prendre la decisió el Codi Penal li vessa per les orelles perquè se'l coneix al mil·límetre, ni hi ha plorades, ni esgotaments psicològics, ni res de res. Estic convençut que ahir Rodrigo de Santos no va fer comèdia i que la plorada li va sortir de l'ànima.

Però probablement la seva actitud hauria estat una altra si allà dedins només hi hagués hagut professionals. Tant el seu misser com ell haurien adoptat un altre estil, més fred, més tècnic, menys pel·liculer, menys propens a amollar els sentiments i el coret. El jurat popular és un gran avanç per a les democràcies i ha demostrat la seva efectivitat allà on s'ha posat en marxa, però això no lleva que s'hi facin formidables interpretacions. Allò que no s'ha d'oblidar en aquest cas de malbaratament de doblers públics és que l'ha comès una persona que va participar o prendre les grans decisions urbanístiques de Palma. Determinà el futur de milers de ciutadans sense vessar ni una llàgrima. I així havia de ser.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Més val no donar idees, Cocodril
Valoració:3menosmas
Per Cocodril, fa mes de 11 anys
Que el contracti una companyia de teatre. Encara farà carrera.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris