algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Són quatre dies

A les nou i mitja en punt la capella del Consolat ja és plena, quasi més de periodistes i personal de protocol que de tita política. Un detall esotèricament revelador és que han posat el cadafal on s'instal·len les càmeres de televisió just davall dels quadres dels expresidents del PP, de manera que els aparells i la còrpora dels tècnics han d'eclipsar per força la seva presència. Però no ho han aconseguit del tot, perquè ha quedat parcialment al descobert el retrat a l'oli de Jaume Matas, que observa l'escena des de la seva pictòrica presó, emmarcant un somriure sarcàstic, com si en lloc de trobar-se intemporalment dins la pintura ens contemplàs en rigorós directe des de Washington. I no es pot obviar, avui que anam d'esoterismes, que els vestits que es posa una persona sempre tenen a veure amb els seu estat d'ànim; ho dic perquè el look dels polítics és majoritàriament d'una coloració negrosa, grisa, blavosa fosca, com si estiguessin a punt de fer una desfilada a la passarel·la del Bon Sossec; una vestimenta certament impròpia d'aquestes hores del matí i que només pot indicar una cosa: els alts càrrecs aquí congregats, traïts pel seu inconscient, s'han vestit més amb vista a l'enterrament de les dues conselleres decapitades que no a la posada de llarg dels nous càrrecs.

I els entenc perquè, al cap i a la fi, no ens trobam aquí per a la inauguració de la casa, sinó per assistir al moment en què el guixaire tapa precipitadament els crulls. I bé, per esmentar un poc la dinàmica de l'acte, direm que després de la lectura del decret que legitima els canvis al si del govern, s'escolten unes paraules insultantment protocol·làries del president Antich, que expliquen tot allò que s'ha de explicar. Llavors els nous consellers prometen allò que han de prometre i els periodistes presents ens demanam allò que ens hem de demanar, com per exemple, per què han fet fora aquestes dues criatures. Potser, en el cas de Leciñena hi tengui a veure el fet que envià un helicòpter fins a ignotes contrades de la serralada per anar a cercar un director seu, que allà es trobava, perquè li donàs personalment la recepta de la gallina amb xanfaina, o una cosa essencialment semblant; però aquesta anècdota és més bé deliciosa i pròpia de la factoria Disney. És com si Obama enviàs l'avió presidencial al Carrefour perquè li duguessin galleta picada per arrebossar pitreres de pollastre. La veritat, jo encara l'hauria premiada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
O potser perquè na Leciñena no s'expressa habitualment en català (això tenc entés), igual que na Nájera i sí ho fan na Pilar Costa (germana, per cert, d'un antecessor seu en es càrrec) i na Joana Barceló
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris