nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Sobre la remodelació i més

Per fi, remodelació. Una remodelació minsa que afecta dues conselleries amb efectes col·laterals a dues més. És clar que aquests canvis no estan tan relacionats amb la crisi com molts haurien volgut. De manera que estan més vinculats amb el funcionament del govern. Quan es canvia un conseller/a, la tendència general és pensar que aquest/a no funcionava. Però, no. No té per què ser exactament així. El conductor d'un cotxe, per iniciar la seva marxa, generalment posa la primera. I a continuació, si vol incrementar la seva velocitat, ha de canviar. Les persones solen comptar amb virtuts diferents i prou situacions requereixen conductors distints. De manera que els motius de la sortida de les dues conselleres han pogut ser diversos. Probablement, Antich els sap, ja que tota la remodelació s'ha circumscrit a àrees socialistes.

De manera genèrica, el Consolat ha justificat la remodelació com una aposta més enllà de la crisi, que també serveixi per afavorir el canvi de model econòmic. Potser és cert. Però, allò que s'observa d'un primer cop d'ull és que la remodelació inicial que es pretenia no s'ha aconseguit. I que el seu abast ha hagut de ser menor. D'aquí que la primera qualificació sobre la remodelació per part dels mitjans de comunicació hagi estat de "mini", de reduïda. Els del Pacte s'haurien d'adonar que tot els afecta a tots. Vulguin o no, no és la Llei del Govern que els fa solidaris, sinó la de l'electorat, amb la seva papereta o abstenció. Quan un votant compara un govern amb un altre, com ara l'anterior i l'actual, allò que menys importa és si el conforma un o més partits. I en allò que es fixa és en el seu funcionament, el seu quefer i els resultats.

La composició interna és una qüestió secundària, determinant només per a un percentatge paupèrrim de la societat, aquell que es troba més vinculat, i amb interessos, a formacions polítiques concretes. Per això, passats els tambors de canvi, convindria s'asserenessin i posessin fil a l'agulla. És difícil des de fora constatar allò que fa falta. Però, sí que es pot expressar allò que desitja la majoria dels progressistes: que els del Govern siguin capaços de remar tots alhora i en la mateixa direcció. I allò que s'observa prou vegades no és així, com per exemple acceptant que aquesta legislatura no es podrà fer el tren d'Alcúdia, o alguns a insistir en una cosa que no poden demostrar, que el nou sistema de finançament és pitjor que l'anterior. Dividir, en aquest cas, només assegura la victòria del contrari.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris