algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Què passa amb Antich?

A principi de legislatura, servidor, entre molts d'altres periodistes, escrivia que el "nou" Antich tenia les coses més clares que no aquell que governà entre 1999 i 2003. Han passat més de dos anys, estam a vint mesos de les pròximes eleccions i Antich no només no confirma les previsions inicials, sinó que just en tan crític moment -perquè és ara quan un president ha de posar la directa cap a les urnes futures- dóna estranyes mostres d'una feblesa incomprensible. La (no) remodelació del Govern de despúsahir n'és la mostra. Galmés i Leciñena no comptaven amb el suport orgànic de parts del PSOE que les volien fora del Govern des de feia molt de temps. Cap al Nadal de 2007 ja eren políticament mortes. Antich les hauria pogut substituir fa un any o d'aquí a sis mesos amb el mateix efecte i conseqüències.

Cap. Ni arreglaran res de la gestió respectiva a Bartomeu Llinàs i Pilar Costa -perquè falta un any i mig per acabar i no tenen temps de posar en marxa cap nova forma de gestió, sinó simplement seguir amb la mateixa però posant-hi cara nova- ni molt manco hi ha cap raó -com increïblement Antich volgué fer creure- relacionada amb la crisi econòmica que aconsellàs aquests canvis. Ja me diran vostès quina relació poden tenir Interior i Educació amb sortir de la crisi. Hi ha coincidència plena en les anàlisis. Antich volia quelcom més profund. Tot indica que tenia parlat amb UM una renovació ampla, però que per mor que cap partit a l'hora de la veritat vol perdre cadires ni quota de poder, la cosa anà perdent força a velocitat de vertigen. I, a més, i especialment, perquè en temps de tribulacions és millor no fer canvis, deuen pensar a UM. Encara que no es parli obertament, el cert és que la fiança multimilionària a Miquel Àngel Flaquer ha pogut avortar les intencions inicials.

Perquè si la jutgessa ha fet cas a les peticions dels advocats de Nuñez i Navarro en això, hi ha pànic en el que podria passar si en fa també amb les peticions amb relació a Miquel Nadal. Així que el president es veu de sobte que ni té remodelació ampla ni reducció de conselleries i que l'anunciada retallada pressupostària cada cop perd més força. Al final, tot queda a remoure dues conselleres que hauria pogut llevar fa un any. I el que és molt pitjor, amb la imatge -bastava veure les interpretacions de dimarts que tots els mitjans feien, tots, i ja és estranya la unanimitat- d'un president que no controla tot el Govern i que està rere la roca esperant esdeveniments en lloc d'avançar-s'hi: amb el tema de Nadal, amb tota la corrupció contra la qual fa figa i, molt més rellevant, amb àrees de gestió sensible com la política del tren que és un fracàs brutal -perquè es tenen els doblers i el disseny, i només la brega interna l'ha feta malbé- que no és imputable al conseller Gabriel Vicens, sinó al mateix Antich, que fa un any assegurava que ell imposaria una solució a les desavinences d'UM amb relació al PSM en aquest tema.

Queda un any i mig per concretar quelcom que permeti presentar-se a les urnes amb un bossa de realitzacions seriosa i amb imatge de lideratge. Tanmateix, el que ara els rumors -que sorgeixen d'entorns del PSOE i del partit mateix- asseguren és que Antich no serà candidat i ja li cerquen -forçadament- suposades alternatives. Per ventura no hi ha res de cert, en aquest rumors, però és tot un indicador de la perillosa imatge que està adquirint Antich.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris