muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Senderi extraviat

33.269 euros vénen a ser devers cinc milions i mig de les antigues pessetes, o sigui, una doblerada per a una economia com la meva, tirant a magre, la veritat, les coses així com són. I quina mania jo aquí i ara encara pensar amb arqueològiques pessetes, que cada vegada que ho faig, l'estança sembla enfitar-se d'olor de bolles d'arna, quines coses, eh?. És un costum que ja no ens espolsarem de damunt els de la meva generació, crec, què hi farem. Idò aquesta quantitat, 57.000 dòlars australians, com aquests, equivalents als 33.260 € que hem dit abans, va ser la sàrria de doblers que es va escaldar per un guant blanc procedent del recentment difunt Michael Jackson a una subhasta efectuada a Melbourne, Austràlia, ara fa no-res. Un guant del Jackson, aquell home que es passà tants anys cercant-se i no aconseguí trobar-se. Físicament almanco. I intel·lectualment hi tenc els meus seriosos dubtes. En el caire artístic, mirin, a jutjar per les passions que despertava en les masses, tant de viu com de difunt...

La casa de subhastes Bonhams and Goodman, que ha dut a terme tan delicada operació comercial, confessen amb tota la sinceritat d'aquest món que n'arribaren a treure el doble i un poc més del que en feien comptes de bon principi. Homes de poca fe. Si es tractava de "the king" de la música pop de tots els temps hagut i per venir...! El guant en qüestió el va portar posat el desfigurat, descolorit, desdibuixat cantant Michael, el dia de les seves noces amb la senyora Debbie Rowe, a Sydney, l'any 1996, que va ser després la mare dels seus dos fills grans, i encara que no ho digui la notícia de premsa, hem de suposar que és la que ha posat a la venda tan estimada relíquia. Per fer caixa, un suposar, que de vegades allà on pensam que no hi plou, no hi poden estar de goteres.

Allò primer que et revé quan t'assabentes de fets d'aquesta llei és que, punyema, hi ha personal que té la butxaca plena fins ben amunt, i que es passa la crisi pel forro d'allà on vostès pensen i no importa anomenar. Després, proves de mirar la cosa amb una miqueta més de fredor i t'encolomes la idea que la gent va desfermada, passada de rosca, i com a conseqüència resulta altament manipulable. Exemples en sobren tots els dies. Laboratoris farmacèutics que oregen exageradament el perill de malalties de les quals ells en tenen teòricament l'exclusiva del remei, la vacuna, i tothom a picar al garbellet com a gorrionets joves, ministeris de sanitat inclosos. Meuques que s'han passat per la pedra qualque torero, o serafins deixondits que s'han colgat amb velleta carregada de títols nobiliaris, o amb una folklòrica esperpèntica d'estirades de pell i tavelles, cobrant xifres astronòmiques per dir quatre dois per alguna televisió ( tant pública com privada, ai!) en horari punta... El món està malalt.

És per demés, allò que no surt per la pantalla petita no succeeix. Tot el que no oreja la premsa, no ha passat. El que no diu la ràdio no té la més mínima rellevància. Resulta dolorós haver d'acceptar les nostres lleugereses i capficaments, els infantilismes. La miopia col·lectiva, l'obediència cega a les consignes, l'efectivitat de les campanyes publicitàries, tot plegat observat així, en fred, escarrufa. Diu la notícia de "Reuters" que "la peça ha estat adquirida per Warwick Stone en representació del Hard Rock Hotel and Casino de Las Vegas". Ja sabem on hem d'acudir, si volem contemplar tant cobejada relíquia. I tal dia farà un any, com deien els meus vells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris