algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

En defensa de Troia

La ciutat de Setúbal es troba a només una hora en tren des de Lisboa. Es tracta d'un d'aquests trens que enllacen el marge sud del riu Tejo amb la capital portuguesa i per això es va parant en un seguit de poblacions que conformen el que aquí s'anomena Grande Lisboa. Portugal viu un procés de concentració de la seva població en les seves dues ciutats principals, Lisboa i Porto, i les seves àrees urbanes, que ha deixat grans extensions de terreny completament despoblades. És un procés similar al que va passar al Pallars i que tan bé ha testimoniat al llarg de la seva obra una escriptora fonamental per a la nostra cultura com és Maria Barbal. Aquest procés de concentració fa que hi hagi molta gent que utilitzi aquesta línia de trens de la companyia Fertagus, però que a partir de la meitat del trajecte, més enllà de Coina, els combois vagin molt més buits fins a Setúbal.

L'arribada a la ciutat no es pot dir que sigui de les més afortunades del món. Hi ha grans edificis de formigó, una estació de tren que està en obres i la dificultat de trobar la casa d'hostes on ens estarem aquesta nit de cap de setmana de setembre. Per enlloc apareix aquella bellesa que ens han promès els companys d'universitat de l'Anna, però els concedim el dubte. La cosa canvia en arribar a la plaça Major, ben a prop d'on ens allotjarem. Després, sortim a la descoberta de la ciutat. Setúbal és el tercer port en importància de Portugal. Està situada en l'estuari del riu Sado, un dels més interessants de Portugal, i just al seu davant s'hi estén la península de Troia, un espai natural de primer ordre sobre el qual planen totes les amenaces possibles. Troia està envoltada per un costat per les aigües tranquil·les del riu, però per l'altre és colpejada per l'Atlàntic i s'ha convertit en un paradís massa a prop de Lisboa. Ho testimonien quatre grans torres d'hotels construïdes sobre un dels seus extrems, precisament el de la unió entre les dues aigües. Al davant de Troia i a l'esquena de Setúbal hi creix la serra d'Arràbida, un altre paradís verd molt a prop de Lisboa i sobre el qual també planen les ànsies depredadores dels homes.
Fins no fa gaire, en el riu vivien fins a 25 dofins de l'estuari, una espècie endèmica que demostra la bona salut del riu. Les bèsties mengen entre 15 i 20 quilos de peix cada dia, amb especial predilecció pels chocos, és a dir, les sèpies. Però des de fa un any es deixen veure molt menys. Segurament té a veure amb el canvi de ruta del ferri que enllaça Setúbal amb Troia, que ara va més endins de l'estuari, just pel mig de l'hàbitat dels dofins. O amb el trànsit de grans petroliers que descarreguen a les refineries de Setúbal. El canvi de ruta del ferri ha estat motivat per la creació d'un nou complex d'urbanitzacions altament exclusives i de camps de golf. A les platges de Troia els arbres arriben fins a la vora i la seva arena fina convida a l'estada plaent. Enguany hi ha hagut molts grumers, segurament perquè amb els dofins també han desaparegut bona part de les tortugues marines que se'ls mengen. I això és un altre indicador de la mutació d'aquest espai natural.

És incomprensible que a hores d'ara la Unió Europea hagi permès la barbaritat ecològica que suposa la urbanització de la península de Troia i no hagi dit res al respecte. Però tampoc estic segur què hauria passat si hi hagués hagut sancions, i si no basta mirar tot el que està passant amb la barbàrie del litoral valencià. Com que no podem confiar en les institucions europees -i fer-ho amb les portugueses és com encomanar-se a la verge de Fàtima perquè ells només veuen llocs de feina creats amb cada obra- un dels millors consells que es pot fer és intentar salvar les platges de Troia en la memòria. D'aquí a uns pocs anys l'aparició d'un dofí a l'estuari del Sado serà notícia i nosaltres, tots, una mica més pobres. Com quan els grecs assolaren una altra Troia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris