En competència amb un munt de programes nous al mateix horari noctàmbul, diumenge arribà (a través d'IB3) Mossèn Capellà, la derivada nostrada del gallec pare Casares. I arribà a un poble fictici i real alhora (Sant Jeroni de la Roca, i pronostico concursos sobre la localització dels exteriors, i d'algun interior) de personatges amb rostres coneguts, un poble molt menys polaritzat per qüestions de credo del que pronosticà el moment que el batle Colau el definí "laic, lliure i proletari" i la seva dona, Bàrbara, digués que el volia "catòlic, apostòlic i romà".

Ara que ja no es discuteix gaire per temes transcendents, la polèmica es reduí a la conveniència de llençar un porc des del campanar, i això dóna per molt. A part de les divertides (i democràtiques) assemblees que es marquen els feligresos/ciutadans de la vila. Pronostico també interessants conseqüències de l'aliança entre el capellà i la mestra (Blanca) en defensa del porquet: això promet! I em quedo amb la simpatia dels personatges, retrats d'un món perdut però enyorat, i amb el posat convincent del jove mossèn motorista. Com en digué Petra: "Essent un capellà, és un dels nostres".