nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

La supervivència de les espècies

Les organitzacions ecologistes han denunciat reiteradament la situació de precarietat en què viu el tauró a la Mediterrània. No és una preocupació d'ara mateix, sinó que ja ve d'enfora. El tauró -o les distintes famílies de taurons- no era estrany a les nostres costes, i el condimentaven amb fideus o arròs, fins que la mania de menjar un animal que podia haver consumit carn humana va ésser superior a la gana. Ara la Mediterrània s'ha quedat sense taurons. Per aquest motiu, la Unió Europea ha engegat un pla de conservació i gestió de la població d'esquals amb l'objectiu de dissenyar polítiques coherents de protecció. No cal dir que les tintoreres en sortiran beneficiades, cosa que no ens pot alegrar especialment, però que hem de considerar del tot necessari. Ho afirmo (i perdonin la immodèstia) des de la meva experiència a detectar-les. Les Illes Balears disposaven d'una colònia autòctona que, en poc temps, ha disminuït fins al punt que podem referir-nos a elles com una espècie en extinció.

Els convido a fer-ne el recompte. Na Carraixeta, Madò Catalina i la Kàiser Cabrer desaparegueren de l'actualitat un dia o l'altre, no sé quan. Madame Rosa, divendres passat. Únicament tenim localitzada na Marieta del Ping-Pong (Maruja d'Espanya a tot arreu, descomptant Arenys de Munt), però neda per aigües madrilenyes, infectades d'uns peixarros que roseguen les cames d'un davanter centre com si fossin pasta de croqueta. Tots ens hem de plànyer de la desaparició de les tintoreres de la Mediterrània, perquè suposaven un atractiu turístic important, tot i la seva perillositat evident. Confiem que les conselleries d'Agricultura i Pesca i de Medi Ambient sàpiguen treballar en bona harmonia, per tal d'aconseguir que Europa ens tingui en compte i ens permeti recuperar l'espècie. Evidentment, no es tracta de donar un impuls al Partit Popular. Però sí de protegir les Tintoreres, perquè les generacions futures puguin saber quin pa s'hi donava a Mallorca amb els conservadors en el poder. El Partit Popular (facció balear) és una de les plagues més agressives que ha patit aquesta terra. Afortunadament tendeix (no tan aviat com molts voldríem) a minvar el seu pes social.

Madame Rosa n'ha abandonat la presidència (encara que, vius!, en desconeixem el motiu real) i ens ha fet el favor enorme de traspassar els poders a Josemón Bauzà, amb el benentès que, de bon començament, dividirà els conservadors en dues faccions difícilment conciliables: la dels amos de possessió i batles de poble, i la de la joventut de Jaume III que puja gojosa (i prietas las filas). Tanmateix, a Josemón, no es fàcil prendre-li les mides. Els antecedents són nefasts: en el cas improbable que algun dia governi, ens amenaça amb la derogació del Decret de Mínims i, darrerament, sols s'expressa en la llengua de la Guàrdia Civil. Parla -no cal dir-ho!- sota la influència de Carlitos Delgado (l'Últim Jinete de Alcalá), a qui admira i enveja profundament. Tanmateix, a diferència de Carlitos, que es previsible en tot, Josemón és més malèfic.

De manera que Delgado ha de procurar no perdre'l de vista, pot trair-lo. En qualsevol cas, el tret més inquietant de Josemón Bauzà és que no té història. Vull dir que no ve d'enlloc. Les persones som com els romeguers i, en passar per la vida, arrosseguem gèrmens culturals i emocionals que arrodoneixen, complementen o modifiquen la nostra biografia. No és el cas de Josemón. El batlle de Marratxí, no és fat ni salat. Evoca la pulcritud de les figuretes de Lladró. És evident que el seu espai mental es situa entre la insubstancialitat de la burgesia del ciment i les quatre pinzellades horteres de la dreta calvianera. Però, atenent-nos a aquest ventall, ens pot sortir per qualsevol banda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris