nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

La mort d'Ann Forsyte (1886)

"Un matí de setembre, la tia Ann va prendre de mans de Smither el símbol de la dignitat personal. Després de pegar una ullada al vell rostre, el metge, fet venir apressadament, anuncià que la senyora Forsyte havia mort mentre dormia. La tia Juley i la tia Hester estaven aclaparades per la impressió rebuda. Mai no s'haurien pogut imaginar aquell final. Realment és molt dubtós que ni tan sols haguessin previst la imminència d'aquella defunció. En el seu fur intern, jutjaven irraonable per part d'Ann que les hagués deixades d'aquella manera, sense una sola paraula, sense el més petit esperit de lluita. Allò no era gens propi del seu caràcter. Potser el que de debò les afectava tan profundament era la idea que una Forsyte hagués amollat la presa de la vida. I si ella ho havia fet, això, per què no tots? Va transcórrer una hora sencera abans que es decidissin a comunicar la mala nova a Timothy.

I si li poguessin amagar el mal tràngol? I si li poguessin dir a poc a poc? Restaren molt de temps davant de la seva porta, parlant baixet. I quan acabaren la remor, remorejaren novament. Tenien por que ell lamentàs més i més aquella pèrdua amb el pas del temps. I, tanmateix, Timothy va rebre la notícia molt millor del que calia esperar. Per descomptat que el disgust l'obligaria a enllitar-se, d'això no en tenien cap dubte. I se'n separaren plorant silenciosament. La tia Juley va restar dins la seva cambra, ajaguda a causa del cop. El seu rostre, sense color a causa de les llàgrimes, estava solcat per petites ratlles de carn inflada, que l'emoció havia fet més boteruda. Era impossible concebre la vida sense l'Ann, que havia viscut amb ella per espai de setanta-tres anys, un període només interromput pel breu interregne de la seva vida conjugal, que ara li semblava fora de tota realitat. A intervals regulars s'acostava a la seva calaixera per a treure'n un mocador net de davall les bossetes d'espígol...".

Aquest fragment, que John Galsworthy datava el setembre de 1886, narra la mort d'una matriarca de la saga dels Forsyte, la gran obra d'aquest autor, molt popular en el seu temps i que rebé el premi Nobel de literatura l'any 1932. Després, anau a saber per què, fou injustament oblidat. A la fi, l'any 1967, la BBC féu que renasqués l'interès envers aquesta narració de gran volum i en rodà tota una sèrie de telefilms, una monumental crònica de la història de la ben situada família Forsyte en el trànsit del segle XIX al XX. El protagonista, el senyor Soames Forsyte, que maneja grans cabals, es casa amb l'hermosa Irene, procedent d'una nissaga més humil i que no triga a rebel·lar-se contra les normes tradicionals de la societat burgesa de la qual el seu marit és un dels pilars fonamentals. Servit el conflicte, amb inevitables infidelitats el drama ens du de sorpresa a sorpresa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris