muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Un dia de fer campana (1838)

"Jo tenia devers vuit anys. Amb el meu bossot blau per al llibre, quadern i berenar, m'enviaren a escola. En la nostra època, el somni de tots els polissons que anàvem a escola era el de fer vega. Aquell que n'havia fet era mirat pels altres com un heroi, com un graciós, com un llest autèntic. Fer vega (plantié) significa a la Provença l'escapada que fa un infant lluny de la seva casa familiar, sense advertir-ne els pares i sense saber on va. Els petits provençals fan aquesta evasió quan després d'haver comès alguna falta.,alguna greu malifeta, algun desobeïment, tenen por de rebre una pallissa. Jo, com els meus companys, provençal de raça que sóc, després de tres anys d'anar a escola, vaig fer vega també. Heus aquí el motiu. Tres o quatre pillets em vingueren a cercar quan jo sortia cap a l'escola i em digueren el que havia de fer jo a l'escola, entre quatre murs, tot patint penitències, com la de pegar-me el mestre amb el regle sobre els dits i que molt millor era anar a jugar amb ells.
I l'aigua clara corria pels torrentons i allà dalt cantaven les aloses i hi havia flors blaves, vermelles, negres i roselles, florint al sol dins els verds camps de blat. I jo em deia que ja aniria l'endemà a l'escola. I aleshores, dins els corrents d'aigua, amb els calçons arromangats, em divertia clapotejant. Xipollejàvem, ens empantanegàvem, pescàvem granots, jugàvem amb el fang, ens embrutàvem la cama de llot i corríem imitant els cavalls per qualsevol camí polsegós. Quina felicitat, Déu meu! Ni els infants del rei podien viure millor que nosaltres! Sense comptar que amb el pa i el companatge que jo duia en el bossot em va servir, sobre la gespa, per fer un bon berenar. Però tot s'acaba. I un dia mon pare, al qual el mestre de l'escola devia haver informat sobre les meves absències, m'amenaçà de trencar-me una verga de salze sobre l'esquena...".

Aventures infantils de la "rentrée" que l'escriptor Frédéric Mistral conta amb la seva gràcia, tan característica, d'home del sud i de la Mediterrània. Aquest autor, nascut a Maillane, Provença, es dedicà de seguida de la descoberta de la seva vocació literària, a aixecar la llengua del país, que s'havia anat convertint en una mena de "patois" i sota la seva ploma, el provençal va reaparèixer com una bella llengua, sonora i dolça. Considerat el màxim exponent del moviment del renaixement de la cultura provençal, la seva novel·la en vers Mireia li va valer el premi de poesia de l'Acadèmia francesa i la creu de la Legió d'Honor. El 1904 li era concedit el premi Nobel de literatura. Entre les seves obres més importants hi ha el diccionari de la llengua d'Oc, dit també El tresor del felibrisme (1878.1886). Moria l'any 1914 a Bouches du-Rhône. En català fer vega o fer campana vol dir el mateix.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume Rosselló Gelabert, fa mes de 11 anys
A Eivissa en diuen "fer salera".
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris