muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

La cimera d'una conspícua trinitat

Jo no crec que avui, en els nostres dies, hi hagi més violència, i amb més volum, que en el passat. Si giram els ulls a la història, de seguida hi veiem els reguerons de llàgrimes i sang amb una acumulació bèstia i esfereïdora, absolutament desmesurada. I açò no obstant, a mi se'm fa emocialment i racionalment costerut haver d'acceptar el grau de violència que encara ara ens empaita cada dia, amb una multiplicitat de formes i amb una pertinàcia gairebé insuportables a tot arreu. Fa estremir les pedres. Tot plegat, a mi, la galeria dels horrors que desfilen davant nostre, m'erosiona l'ànima fins a l'extenuació.

Imaginareu fàcilment, idò, la setmana de mal digerir que havem hagut de travessar a les Balears. Les illes -Mallorca i Menorca en particular- s'han abeurat de sang innecessària i de les mil cares demoníaques que pot arribar a adoptar l'instint violent de la nostra espècie. El que està succeint, a Mallorca, al voltant de certs grups dedicats al tràfic de drogues (saldat amb trets assassins als temples d'una dona i una fugida després a Menorca, amb cinematogràfica xarxada policial a l'estació portuària de Ciutadella); l'agressió amb ganivet comesa en una urbanització de la meva illa i una còmoda llibertat del presumpte autor i, a més a més, l'àlbum col·leccionable de les monstruositats de la corrupció política ens dibuixen un panorama que, a mi, aquesta setmana, m'ha fet esquarterar el demble en mil esgarrifances de desconsol. I en mil preguntes, infinitat de preguntes sense resposta cabal probable.

Quan deixarà el ser humà d'actuar com un pur Caín, fratricida incurable? Potser que mai; mai si donam per bones les teories que asseguren que l'individu, per més lliçons de civisme que rebi, sempre conservarà activa dins ell una fibra de violència, perquè li resulta imprescindible per a la selecció natural de l'espècie, i per tant, per a la millora de les races, biològicament considerades. En aquesta temporada que recordam Charles Darwin, sembla adient que citem l'estudi de l'origen de les espècies. Idò, el científic britànic hi entronitza el mico com a pare primigeni de l'home; i n'argumenta que els instints de lluita per la vida és l'ingredient que li ha permès de fer la selecció del millor de l'espècie i de sobreposar-se a una natura salvatge que, altrament, l'hauria esborrat de la faç de la terra. La més conspícua aportació de Darwin a la teoria evolucionista va ser descobrir que la naturalesa, en la seva lluita constant per mantenir adreta la vida humana, no només hi refrenava l'expansió genètica de les espècies, sinó que, a través d'aquesta mateixa lluita, hi sobrevivien els millors i en sucumbien els menys aptes.

Només així -esbomben els científics evolucionistes- hom pot explicar l'enfrontament que hi hagut entre espècies i grups socials, a penes l'home va fer entrada dins la història, impotent davant la naturalesa i en el bell mig d'una certa desigualtat social que, en el curs del temps, havia de derivar en una pura lluita de classes. Sí, sí, tot açò és força versemblant -i pedantesc, reconeguem-ho ras i curt. Aguanta una mera credibilitat de càtedra darwiniana. A mi, però, modestament, no em conhorta de la violència real, punyent, demolidora, punitiva, diària, que destil·len sense fi les nostres ciutats i, per tant, les pàgines del paper premsa. I, no cal dir-ho, deix ara de banda la violència visual i contra la pau de l'estómac que ens proporcionen espècimens televisius del tipus Belén Rueda et altri.

Senzillament, és una violència emètica que, vés per on, ens ajuda a evacuar l'emmetzinament que, en una inoculació més lenta, més subtil, ens aporten les altres dues formes habituals de violència contemporània: la física contra la integritat corporal i la violència psicològica de la corrupció política. Dit ara ad hominem: tenim a les Balears una triple violència espantosa, imposada per clans gitanos, per Belén Rueda et altri i els clans "politicopopulars". Us imaginau com seria de conspícua una cimera de la trinitat la Paca-Belén-Matas per parlar-nos de les mil formes de la violència contemporània?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris