muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La solidaritat d'Aliorna

Del Myotragus balearicus ençà, sempre ens han espoliat la terra. Els nostres doblers tenen idèntica característica que l'atribuïda a Livorno, el port italià aquí disfressat d'Aliorna, la ciutat imaginària a la qual qui hi va no en torna. Així, i ara més que mai, la solidaritat forçada té un únic camí: el d'anada. Del de tornada, no en sabem noves. Una altra cosa, a més dels doblers, que quan se'n va no torna és la memòria. Fa un parell d'anys, des del món sindical es va fer un acte de record a les víctimes de l'explosió, l'any 1895, del polvorí de Sant Ferran que provocà 97 morts (74 eren dones i, moltes, menors). Sonava a ironia i, sobretot, a incultura escoltar polítics i comentaristes de premsa que, al temps que denunciaven l'amnèsia històrica, qualificaven aquell fet luctuós com "la pitjor tragèdia del segle".

Abans de l'explosió, un altre desastre afectà Mallorca. La fil·loxera encadenà una teringa de suïcidis (més d'un centenar només l'any 1891) i enfonsà l'economia de milers de famílies. Però tampoc no va ser aquest el pitjor drama del segle, perquè el 31 de març de 1844, a Felanitx, hi va haver una mortaldat que quadruplicà amb escreix les víctimes de la fil·loxera i del polvorí. El terraplè de la part dreta de la parròquia, sobre un bastiment de terra sense estabilitzar, s'esbaldregà i va matar 414 persones que miraven o participaven a la processó que recorda la glosa:

El dia del Ram a vespre,
Felanitx estava trist.
No hi havia casa oberta
que no hi hagués mort o ferit.

De les catàstrofes, se'n va fer ressò la premsa sense gaire crítica. Ara provoca hilaritat la polèmica que s'organitzà quan Última Hora qualificà d'hecatombe l'explosió del polvorí i l'Almudaina va blasmar l'ús del terme perquè "només" hi va haver 97 morts i, per arribar a hecatombe, en calien 100. La controvèrsia periodística ve de tan enrere com la insolidaritat. En què varen consistir els ajuts d'Espanya? En el cas de la timba o de la fil·loxera: res de res! En el de l'explosió del polvorí la vexació va ser pitjor. D'una banda, la regent Maria Cristina, mare d'Alfons XIII, va obrir un compte simbòlic per ajudar les famílies de les víctimes. Cal afegir que es va tractar d'una acció de cara a la galeria? D'altra banda, es va fer una publicació, amb l'humiliant títol de Limosna, en què col·laboraren firmes d'arreu, amb poesies, prosa, dibuixos i particel·les musicals. L'exemplar es posà en venda a 10 pessetes, una part de les quals havia de generar un fons d'ajut als familiars.

Es va cobrir l'expedient, però, del resultat econòmic, no se'n va saber el net. Això sí, varen quedar bé sense enganyar ningú i, com anunciava la publicació, feren almoina. Tant en el cas de l'enterrossall de la timba, tal com els felanitxers anomenen la tragèdia, com en el de la fil·loxera, com en el del polvorí de Sant Ferran a Palma, la solidaritat espanyola va ser un gest buit de contingut. Varen arribar alguns donatius de Barcelona, però la majoria procedien de les butxaques dels sempre solidaris pobres pobles mallorquins. Encara que les comparances són odioses i, fins i tot, freguen la demagògia, cal contrastar situacions similars. El març de 2004, arran dels atemptats de Madrid, amb el tràgic balanç de 191 morts, hi va haver una resposta generosa que marca el sentit unidireccional dels ajuts, amb un referent que cal observar per barroer que sigui: 414 víctimes a Felanitx l'any 1844 no poden homologar-se a 191 de Madrid l'any 2004. El desnivell és abismal i, en canvi, la resposta va ser inversament proporcional. Encara que Felanitx hagués estat totalment esborrada del mapa per un terratrèmol, la reacció d'Espanya no hauria mudat. Coneixem massa bé el protocol. En canvi, a Madrid varen ploure doblers públics d'arreu de l'Estat. La làpida de Felanitx versus el monument de vidre a Atocha escenifica perfectament el distint tractament que diferencia el colonitzador i el colonitzat.

La primeria del S. XX, les Illes Balears eren, proporcionalment, el territori de l'Estat que més va patir l'emigració (a Algèria, França, l'Argentina, Veneçuela...). Espanya no ens va ajudar mai, perquè només érem "una roca tirada dins la mar", com havia dit Pere d'Alcàntara Penya. Ho tenia tan clar com, cent anys després, Francesc Albertí, president de la CAEB, quan va dir que "Espanya és un mal negoci". Cada vegada que ens retreuen l'argument de la solidaritat, per justificar el robatori fiscal que patim, hem de recordar els morts de Felanitx o els del polvorí de Palma i alçar bandera d'un principi ètic fonamental: tothom ha de poder decidir com i quant de solidari ha de ser i amb qui. Per descomptat, no cal ser-ho amb qui et fica la mà a la butxaca en nom d'aquesta hipotètica solidaritat per pagar inversions militars, cases reials i altres despeses sobre les quals els qui paguen no tenen cap mecanisme de control. Ni tampoc cal ser-ho amb els qui, quan és l'hora de mostrar reciprocitat, te tiren damunt la tomba una limosna: la solidaritat d'Aliorna!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 11
Siguiente
Per Apàtrida, fa mes de 11 anys
Sebel.lí, jo coneixia un català que ni la dona l'aguantava. Tant és així, que el va deixar de parlar (ni en català ni en castellà). No, home, no t'emprenyis, que no estic parlant de tú.
Valoració:-1menosmas
Per Sebel·lí, fa mes de 11 anys
Jo coneixia un apàtrida nascut a Ciutat, català d'avior. Es va enamorar d'una espanyola i com que ell ja era un poc apàtrida -o colonitzat si voleu, que és el mateix- parlava en espanyol a la dona, però ella no li parlava en català.
Tengueren una filla i com que ell seguia fent d'apàtrida i la dona de patriota espanyola, parlaren tots dos en espanyol a la criatura que també deu ser apàtrida -o colonitzada- a hores d'ara.
Valoració:4menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 11 anys
Sí, Rialles, tens raó, fa rialles veure com enfoca aquesta noticia aquest diari. Qué diràn els patriotes catalans que escriuen articles i els seus adpetes que han trobat aixopluc a aquestes pàgines. Aquest regidor de Maó te tota la meva solidaritat. Les monarquies, ja que les hem de pagar, només serveixen perque el poble és pugui befar d'elles. Només faltaria.

Per cert, aquest aquest article firmat amb el meu nick de més abiax (parlant de la "Santisima Trinidad") és novament d'un falsari. És veu que alguns no poden convençer amb arguments i utilitzen marrulleries per imposar les seves idees.
Valoració:-3menosmas
Per Rialles!, fa mes de 11 anys
Si voleu divertir-vos molt més, passau-vos a
http://dbalears.cat/actualitat/Balears/befa-a-la-infanta-helena.html
A veure que hi diuen ara els qui maleeixen tots els estats i les monarquies! Au, forasters apàtrides, a demostrar coherència!
Valoració:-3menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
No em vull justificar, només vull que quedi prou clar que "mi salida de tono" o la meva forma de fer conya- que com la meva manera de xerrar és una mica basta a vegades-no té res de catalanofoba perquè no ho sóc.
El dolor dels altres? idò això, és dels altres, llevat de 4 bojos reivindicatius i faeners,desconeguts i/o desapareguts en molt dels casos. La resta, pur teatre, l'aliment de la carroña, el profit del trepa.
Fins i tot, em sembla més honest la indiferència.
Valoració:-3menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
En tot el teu primer paràgraf no queda justificat l'afegitó sobrer de "catalana" rere el "pobreta victimeta". La catalanofòbia l'explica prou més bé.

Davant el dolor dels altres, hi ha gent amb empatia per comprendre'l i compartir-lo. N'hi ha que els costa més, i fins i tot en faran befa.
Valoració:6menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Ara resulta que sóc jo qui ha escrit una animalada. En fin.Evidentment que no es voluntari, i és difícil penedir-se d'allò que no ets conscient i més si no tens cap sentiment patriòtic, ni d'una banda ni d'altra. No puc sofrir la gent que va de víctima i , podent xerrar i defensar-se, opten pel silenci i el sofriment de persona incompresa. I no és res personal contra ningú, que consti. Tenim la boca i la llibertat de xerrar, cridar i si cal "patalear i darnos de hòstias", que no em venguin amb "Perdoneu" "els hi demano humilment perdó", "hem crescut, no tinc por però no dire res" joder si es que me lo pone a huevo!!.
I ja que poses el exemple de Rodrigo de Santos jo ja he dit que aquest home se li ha de jutjar pel que dius i no fer sang amb la seva condició d'homosexual ni de usuari de drogues, que forma part de la seva vida i de la seva llibertat d'elecció. Com se sol dir en castellà "de lo suyo gasta" almanco quant al sexe perquè de coca sembla que tudava de tots. Ara bé, aquest senyor va de víctima i fa ús de l'argument de la drogoaddicció pel seu profit perquè volen que el tractin com a una victimeta drogoaddiccta.No se si m'he explicat, m'entens el que vol dir o no ?
Valoració:-5menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
Ja et pots posar de mala llet o com vulguis, "forastera", però has escrit una animalada com la Seu, com si haguessis dit "pobreta victimeta negra" o "pobreta victimeta jueva". Ja t'hi pots escarrassar a justificar-ho i fer voltes a la sínia, que no ho arreglaràs. Això que he posat entre cometes ara seria racista i judeòfob, respectivament. Sense cap dubte. I allò que vares escriure tu, "pobreta victimeta catalana", és catalanòfob. Voluntari o no, això jo no ho sé. Sembla més visceral que no pensat a posta, la veritat. Crec que íntimament, et sap greu que se t'hagi escapat, i el descrèdit que porta al teu nick, però saps que ho ets, de caparruda! I no, no hi ha cap problema lingüístic, en aquesta expressió. Sobrava l'adjectiu nacional, tant si ho dius en català, en alemany, en espanyol o en swahili.

A l'apàtrida: a jo no m'ha designat ningú portaveu de res ni esperaré que ningú em demani que parli. Parlaré quan em sembli, mal et cogui. Tornaré tan fort com pugui qualsevol pedrada que vegi o sospiti contra nosaltres com a nació, i punt. N'estic absolutament tip, d'aguantar. Si els catalans tinguéssim un cas Roderic de Sants, posem per cas, acusat d'abusos a menors i tudadissa de doblers públics, i un jutge espanyol amb la seva bandera espanyola i el seu retrat del rei espanyol no el deixàs defensar-se en català, jo no tendria el més mínim escrúpol en fer pinya per reclamar els seus drets lingüístics, per exemple.
Valoració:7menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
A veure, Maria. He dit motius personals , que reconec que no és una expressio molt adecuada, perquè de vegades em costa expresar-me en català, per problemes de vocabulari, fluidesa i adecuació lingüística. Dit això és clar que no et conec de res i per tant tampoc se si m'agradaries o no- jo no he emprat aquesta paraula- però si és vera que en cap cas, tant si m'agradassis com si no, no tendria res a veure amb la teva catalanitat. I no hi ha cap problema, ni teu ni meu; si tu em dones raonaments, puc estar més o menys d'acord, però podem debatir tan ricament, sense ofenses. Et puc assegurar que en aquests fòrums he "conegut" catalans de soca-rel a qui tenc en molt bona consideració i respecte
Valoració:-3menosmas
Per Maria, fa mes de 11 anys
Molt noble per part teva, no comprendre'm per motius personals (que jo sàpiga no ens coneixem de res) i no pas perquè sigui catalana, és a dir, que no t'agrado per com sóc, no pel què sóc.
Així doncs, el problema és meu, i n'estic segura que a tu sí que t'agraden els altres catalans; ara, clar, només els catalans que són com a tu t'agrada que siguin. Ja sabem doncs de quin peu calces. Pel que fa a mi, la "victimeta" dóna per tancada la discussió.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 11
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris