nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Autèntic panodrama

El calaix és buit i sembla que no tothom està disposat a acceptar-ho. Depositar totes les esperances del nostre forat en el nou model de finançament, d'aplicació progressiva i basat en la millora en el repartiment dels ingressos, era o una innocència imperdonable o una estratègia de distracció. El model és millor, no n'hi ha dubte, entre altres motius perquè l'actual és molt dolent, però ni arribarà d'una tacada ni traurà doblers d'on no n'hi ha. I ara no hi ha ingressos. L'economia du el fre de mà posat i la recaptació d'imposts pateix davallades històriques. L'endeutament -molt del qual incomprensiblement fet en moments d'èxtasi econòmica- ja fa perillar el futur i la despesa social es multiplica. Aquest "panodrama" exigeix solucions solidàries i quan el conseller Manera planteja la realitat no se senten veus que l'ajudin en la tasca de contenció.

Tothom sembla instal·lat en la creença que som rics i les xifres demostren el contrari. La davallada en el rànquing de PIB per càpita per davall de la mitjana estatal després de decennis d'encapçalar-lo és un avís. La projecció de l'atur i de les seves conseqüències feta aquesta setmana pel Centre de Recerca Econòmica, un altre. I ambdós plantegen una equació impossible amb menys ingressos i més despesa. Amb l'actual composició de la nostra societat, on gairebé la totalitat dels 200.000 nous residents venguts el darrer decenni s'ocupen en llocs de treball de baixa o nul·la qualificació, no ha d'estranyar el descens el PIB per càpita. L'economia basada en el totxo i el turisme barat ha creat el monstre i, en la seva desesperada exigència que se'l mantengui, ho destrueix tot allà per on passa.

Per ser sincers, haurem de començar a reconèixer que no és raonable creure que tornarem a ocupar llocs destacats en la riquesa per càpita, que l'atur amenaça de convertir-se en estructural i la convivència, fins ara engreixada amb doblers fàcils, començarà a grinyolar. O això o tornam al passat, si aquest absurd fos possible, i la riquesa del dia a dia ens torna a anestesiar l'enteniment. En paraules de Guillem Frontera: o ens empobrim o, per a ocupar tota la població, destruïm salvatgement el territori (i ens empobrirem més tard i de manera irremissible).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris