algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Obama i la sanitat

El president Obama, de manera valenta i clara, continua defensant la seva política sanitària, la necessitat d'oferir serveis sanitaris al conjunt de la població nord-americana. El tema és d'una enorme transcendència en la política dels Estats Units i, per extensió, en la política mundial. A Europa poca gent discuteix el caràcter universal dels serveis sanitaris i dels educatius.

Ambdues parts són conquestes històriques, plantejades des de fa molts d'anys per gairebé tots els sectors socials i que han configurat el model social europeu, que significa posar pilars forts a l'estat del benestar. Però als Estats Units els serveis públics es troben encara endarrerits en alguns dels factors essencials, com és el sanitari. Ho veim a les sèries de televisió: les assegurances privades apareixen un cop i un altre com a elements centrals quan es parla de visites a hospitals i centres de salut, i el desproveïment dels serveis bàsics d'atenció sanitària afecta milions de persones en l'economia més rica del món. És, aquesta, una contradicció flagrant en una societat admirable com l'americana.

El discurs de fa pocs dies del president Obama en relació a aquest tema ha estat molt clar: el manteniment de l'estratègia, fins al punt que el president ha arribat a dir que altres mandataris abans que ell plantejaren el tema sanitari, però que ell serà el darrer que ho faci, donant a entendre amb claredat que aquesta qüestió és central en la seva política. La seva secretària d'Estat, Hillary Clinton, ja explorà aquest problema fins i tot quan Bill Clinton era a la Casa Blanca. És a dir, en els anys recents s'hi han produït temptatives distintes per part del Partit Demòcrata per tal de tirar endavant un projecte fonamental. Un projecte que representarà uns 900.000 milions de dòlars, una xifra enorme que, no obstant això, és inferior a la despesa militar derivada de la guerra d'Iraq de l'època Bush: una comparació que val la pena recordar en els moments presents.

La reforma sanitària als Estats Unit es converteix en una peça bàsica d'Obama, quan la seva popularitat comença a retrocedir. És ben cert que el president nord-americà ha generat un gran corrent de simpatia i d'esperances, tant pel seu tarannà com per la comparació amb el seu predecessor. Però no hi ha dubte que aquests moviments de política social que impulsa provoquen esperança i, al mateix temps, temor en els sectors més conservadors i dretans de la societat dels Estats Units. Aquests sectors ja han advertit que Obama porta el país cap al comunisme, amb un posicionament groller i altament infantil del que és entendre el món de la política. Des d'Europa podem entendre molt millor tots els objectius que es marca la nova administració nord-americana, perquè s'assemblen molt a les conquestes assolides en l'àmbit de la sanitat pública als nostres indrets.

Ficar raciocini i bona gestió en aquest àmbit de la política pública, com és la sanitat, és l'objectiu que cal estimular al màxim i que cal assolir. Aquí hi ha molt bons professionals, no necessitam anar a fora per ser atesos correctament i, endemés, sé que hi ha bons gestors de l'economia sanitària. Es tracta que perseverin amb aquesta actitud, per tal que una sanitat pública més exigent de cada dia pugui ser sostenible en el temps i garantir la seva condició de servei universal. Això és el que persegueix, paradoxalment, una administració capdavantera en un país capdavanter com els Estats Units, i que veu en la sanitat pública espanyola un mirall en el qual reflectir-se.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xisco Mas, fa mes de 11 anys
Aina, ets una pesada, canvia de "rollo". Com et va la farmàcia ?.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris