cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

L'art. 150.2

El 1984 el Parlament de les Illes Balears va voler ampliar les competències del nostre Estatut acudint a la via que marca l'article 150.2 de la Constitució, la mateixa que havien seguit a València i a Canàries per la transferència de facultats sobre matèries de titularitat estatal. Entre elles, es volia plenitud competencial en matèria d'aigües i aprofitaments hidràulics, d'ensenyament universitari i no universitari. Al nostre Parlament no hi va haver vots en contra (només el PSOE es va abstenir); però a Madrid s'imposà el vot en contra de la majoria (absoluta llavors) del PSOE. No record el nom del diputat socialista encarregat de desfer els arguments dels diputats balears que van defensar la proposició en matèria d'ensenyament (M. A. Munar. D. Pons, M. Jaén i jo mateix); però sí el seu argument: que no era el moment; que no tocava. I acabada la sessió, em va manifestar la seva personal comprensió i simpatia per la petició de les Illes (única comunitat autònoma "bilingüe" de l'Estat privada llavors de competències d'ensenyament), però "otra vez será" em digué. Tampoc no va valer, el 1988, el fet que la Constitució estableix que els Estatuts del 143, passats cinc anys de la seva aprovació, podien aixecar els seus sostres competencials. En aquella ocasió els drets quedaren sotmesos una vegada més als criteris d'oportunitat dels qui tenien la paella pel mànec.

Aquests dies és notícia que el govern espanyol ha desencallat un seguit de competències que, tot i figurar a l'Estatut de Gernika, mai no s'havien transferit. De fet, la comissió bilateral feia onze anys que no es reunia! Ara que a Euskadi ja no governen els nacionalistes bascos, entre nacionalistes espanyols l'acord s'entreveu fàcil. Deia el Generalíssim: "No hay mal que por bien no venga".

No ens convé oblidar aquelles experiències. Les retrec perquè seguesc amb interès (i amb curiositat potser morbosa) el rebombori que causen l'actitud del TC respecte als recursos contra l'Estatut de Catalunya (procés que duu camí d'eternitzar-se) i la de les institucions espanyoles en temes com aquests o com el cas del referèndum independentista convocat a Arenys de Munt. Ai, las, que en són d'importants les qüestions "aldeanas" per als qui monopolitzen el nacionalisme abassegador!

Precisament, el Pla B del Govern català davant la retallada previsible del TC a l'Estatut resulta ser, diuen, obtenir noves competències estatals a través de l'article 150.2 de la Constitució. Les crítiques a aquest despropòsit estan més que justificades: per a açò no calien tants mesos de feina per a un nou Estatut. Per fer un viatge com aquest no calia guarnir l'ase amb bast i beaces! En efecte, com és de caixó, la via del 150.2 depèn completament de la voluntat arbitrària i unilateral del govern i del parlament espanyols. La seva aplicació resulta als antípodes d'un sistema federal. La base del federalisme és el pacte (foedus), i per molt que una part el desitgi i el formuli i el demani amb insistència, si a l'altra banda no hi ha ningú disposat a pactar s'hi pot fer ben poca cosa. Sí que hom pot lamentar-ne la desafecció i queixar-se com un aimador descoratjat per les guitzes de l'aimada. Posem que l'estimada (amb E d'España), tan ufana i tan superba ella, cada vegada tengui menys aimadors al "Cuadrante Nororiental de la Península" (com deien els partes meteorológicos de RNE al segle passat). Ja és de raó que facem cas al valencià Joan de Timoneda: "Sia la dona quisvulla, / ans que per ella us perdau, / no vullau a qui no us vulla: / si no us vol, no la vullau!". No seria gens assenyat perseverar en l'acatament a qui et maltracta.

No és estrany que alguns sectors polítics i intel·lectuals catalans partidaris del federalisme hagin entrat en una etapa de desconcert i alguns voguin cap al sobiranisme. Els passa com a Joan Maragall per a qui l'Espanya plural, democràtica, oberta i moderna que desitjava "no es veia enlloc" i és clar, el poeta cloïa, desesperat, la seva Oda a Espanya amb total desencís: "No entens aquesta llengua que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? -Adéu, Espanya!". S'imposa, doncs, el comiat?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
El que s'esdevé avui a Arenys de Munt no és un referèndum sinó una enquesta. Esperem que el veritable referèndum no es torbi.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris