muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

A les fosques

LA CONVERSA
Diumenge, 13 de setembre, serà un dia assenyalat en el calendari festiu de les futures generacions. D'aquí a cent anys, els catalans commemoraran que tal dia com avui Arenys de Munt va manifestar-se a favor d'una Catalunya lliure i independent. Els socialistes recordaran que ressuscitaren Falange com a força de xoc.

-Tere -va demanar la ministra Pajín a la senyora María Teresa Fernández de la Vega Sanz, veritable hereva d'Isabel la Catòlica-, no nos habremos pasado...?

Va dibuixar un somriure, trist i àcid, l'hereva d'Isabel la Catòlica. Va dir:
-Son nuestros Camelots du Roi -va justificar-se-. Podríamos haber echado mano del Frente Atléti, pero no es bueno mezclar política y deporte.

Va prosseguir, l'hereva d'Isabel la Catòlica:
-Catalunya ha de ser el pensamiento orteguiano de Pau Gasol, el virtuosísimo toque de pelota de Caró i el impecable servicio de mayordomía de Pepe Montilla.
-Pues sostengo, Tere, que lo de Falange es un tanto heavy -va al·legar la ministra Pajín.

Va respondre-li l'hereva d'Isabel la Catòlica:
-Te remito a Calvo Sotelo, más vale una España roja que rota.
-España sólo es roja en lo de repartir condones gratis -li va argumentar la ministra Pajín.
-Pues miel sobre hojuelas -va respondre la número dos del PSOE-. En el treinta y seis apostamos a caballo perdedor. O sea, a la izquierda. Y ya va siendo hora de que rectifiquemos.

Va determinar:
-La rojez, para los del botellón.
Va parpellejar, la ministra Pajín.
-Me aprendo el Cara al Sol...? -va demanar-li.
-Claro que sí monada -va respondre-li l'hereva d'Isabel la Catòlica-. El saber no ocupa lugar.
Va recapacitar.
-Pero no lo cantes en Rodiezmo -li va respondre-, que en Rodiezmo hay mucho pueblo. Y las sutilezas de la política no están hechas para el áspero paladar del vulgo.

EL MALSON
El President Antich no movia ni una cella. Escoltava la veu vibrant del locutor de Ràdio Associació de Catalunya: "Los soldados de Franco han entrado en Barcelona como lo que son, como caballeros, con los brazos abiertos y reflejando en sus rostros la emoción de la victoria...".

I a continuació -tatxim, tatxim...!-, l'himne espanyol.
L'Honorable Manera i el senyor Socias havien entrat en el despatx presidencial sense fer renou.
-Que donen la manifestació de Falange a Arenys de Munt...? -va demanar l'Honorable Manera al President Antich.
Podia haver encertat. Però no: era una casset de la caiguda de Barcelona l'any trenta-nou. Perfectament actual, no cal dir-ho.
-Socias, què passarà si un ajuntament de Mallorca vol fer un referèndum per la independència...? -va demanar-li, el President, al senyor Socias.
-És improbable -li va respondre el Delegat del Govern.
-Basta que els quintos ho vulguin -va replicar-li el President.

El senyor Socias va ésser més explícit. Va explicar-li que el PSM i ERC centren les inquietuds nacionals a donar llustre al passat més que a dissenyar el futur.
-Ara mateix el PSM és a 1229 -li va explicar-. Divendres va fer un homenatge al Rei en Jaume davant la Creu del Desembarcament de Santa Ponça.
-I Esquerra...? -va demanar el President.
-A 1714 -li va respondre el senyor Socias-. Han fet, al Portitxol, un pa amb oli d'homenatge als herois del Fossar de les Moreres.

El senyor Socias va disposar-se a treure conclusions. Se sentia valorat. Amb cinc anys no ha aconseguit que la Guàrdia Civil l'escolti. En canvi, bastaren dos minuts de conversa perquè en el despatx del President no s'escoltés ni el vol d'una mosca.

Va afegir:
-Quan el catalanisme mira cap enrere, fins i tot el setmanari Arriba s'anima a convocar uns jocs florals a Manacor.
Va beure un glop d'aigua. Va prosseguir:
-El problema comença quan els Maulets tomen el bou d'Osborne. Del bou estellat a la consulta d'Arenys de Munt només hi ha una passa.

El President Antich l'escoltava sense alenar.
-Aleshores...? -va voler saber.
-El Govern no té més remei que salvar Espanya i cridar Falange.
-I ara què dius...? -va exclamar el President.
-I tot d'acord amb els irrenunciables principis ètics del socialisme -va prosseguir el Delegat del Govern-. Recordau Negrín: "Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a la desmembración de la patria, cedería el paso a Franco".
-Escolta, ros -li va respondre el President Antich-, jo amb en Franco no hi hauria compartit una llosca ni en temps del racionament.

Va cercar amb la mirada la de l'Honorable Manera i no va trobar-la. L'Honorable Manera observava un tití que s'engronsava a les datileres del Passeig Sagrera.
El tití va mirar-lo un instant. Semblava demanar-li "què fas aquí?"
I l'Honorable Manera va respondre-li mentalment.
-No ho sé -va pensar.

LA FOSCA
El President Antich reflexiona i no s'aclareix. Ell va créixer amb les cançons de Paco Ibáñez i en la versió d'Ana Belén de La Puerta de Alcalá. Manifestava un orgull balear ben evident, com és ara a l'hora d'afirmar que els variats de Can Alberto, a la plaça d'Algaida, són molt millors que els de la Puerta del Sol. En la boira de conceptes pròpia de l'adolescència, sols tenia una cosa clara: l'any trenta-sis els falangistes s'emportaren catorze homes d'Algaida i no n'han trobat ni les cendres.

Com sol fer sempre que s'amoïna, el President va sortir a fer un tomb amb l'Honorable Manera.
-Si fossis veí d'Arenys de Munt, què hauries votat avui...? -va demanar l'Honorable Manera al President.
-En contra de Falange -va respondre el President-. Segur!

Immediatament va sentir calfreds. Com era possible que ell, el President, anés en contra de les decisions del partit?
-I tu...? -va demanar el President a l'Honorable Manera.
-Com tu -li va respondre.

Ambdós mandataris tenien el cap carregat.
Afortunadament, en direcció contrària avançava en Matasetzes i, després de les salutacions, li feren cinc cèntims de la conversa que duien tirada.
-Si el PSOE coincideix amb Falange, és un partit progressista...? -va voler saber el President.
-Recordau Protàgores -va dir en Matasetzes.

I va sentenciar:
-No hi ha res segur i per això tot judici és vertader per contradictori que sigui.
Va encendre una llosca de picadura.
-Què vull dir en concret...? -va continuar-. Idò que si vosaltres deis que el PSOE és un partit progressista, és un partit progressista.

Va pegar una calada llarga. Va sentenciar:
-Però si això del PSOE és progressisme les gallines ponen moniatos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Regomira Puig, fa mes de 11 anys
He passat tant de gust com quan menj peus de porc mirant una bona pel·lícula.
Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 11 anys
Sr. Llorenç,Genial!!!
Valoració:1menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Senzillament genial. Em treuria el barret si en dugués.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris