algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Brots verds i pujades d'imposts

Si qualque cosa no han aconseguit els polítics, de tots els partits, a l'hora d'enfocar les alternatives a la situació econòmica és guanyar en credibilitat. En part, això és a causa de la creència que la continua presentació de bateries de propostes, la major part de vegades improvisades i poc coherents, té efectes positius en la imatge dels governants. No negaré que algunes d'aquestes mesures són positives, el pla E d'estímul de l'economia i l'ocupació ho ha estat, però per aconseguir un efecte real, incidint fins i tot en la superació de les debilitats estructurals de la nostra economia, hi ha d'haver moltes més coses que tirallongues de mesures que a vegades es contradiuen unes amb les altres.

En la darrera intervenció de Rodríguez Zapatero en el Congrés, una intervenció bastant mesurada, s'incorria en la contradicció de presentar com a indicadors positius de l'evolució econòmica l'increment de la matriculació de nous vehicles i, pocs instants després, parlar de l'economia sostenible com una economia enfocada a combatre el canvi climàtic. En paral·lel es valorava altament l'increment del consum d'energia elèctrica per, acte seguit, fer referència a la necessitat de l'estalvi energètic. Com quedam? Al final et queda una sensació de buidor, de manca de conviccions, com si la política ja no fos més que una representació teatral en la qual les al·lusions a "l'economia sostenible" no són més que concessions a la imatge ecologista dels dirigents.

Aquesta mateixa sensació de precarietat analítica me la produeix la incansable recerca de "brots verds". Allà on sols hi ha soques nues s'hi cerquen tanyades reverdides. Aquest optimisme forçat i poc convincent, que en el passat va dur a negar la mateixa existència de la crisi econòmica, no és bo. Seria millor reconèixer les coses com són i si vénen mal dades envestir els problemes. Això donaria més força a les crides a unir esforços per salvar el vaixell del naufragi. Cercar reactivacions a cada minúscula dada de conjuntura econòmica és infantil i parteix de no reconèixer el caràcter estructural dels problemes. Mentre es continuï pensant que les raons de la desfeta de l'economia són purament externes i no es vegi la part de culpa que hi té l'especulació, la desregulació induïda per un liberalisme errat de comptes, el foment exorbitat del sector immobiliari o l'oblit de l'economia productiva i de la formació, serà difícil prendre mesures eficaces i imaginatives contra la crisi.

Sense aquest toc de realisme i humilitat, que hauria de començar per la mateixa oposició -ja que durant el seu mandat es quan es va congriar el bony que ara ha rebentat- no en treurem aguller. Antoni Castells, conseller d'economia de la Generalitat, tenia tota la raó en dir que el debat sobre els imposts era un debat mal plantejat i a destemps, en uns moments en que convé mantenir les mesures d'estímul econòmic. José Àngel Gurria, secretari general de l'OCDE, recordava una recepta infal·lible en temps de crisi: "Un poc més d'ingressos, un poc menys de despesa i un poc més de deute". També és ver que reduir la despesa és difícil -si es volen prendre mesures d'impuls- i que apujar certs impostos és inconvenient si dificulta la recuperació. Per això l'opció del deute, tan mesurat com es vulgui, també hi és. El que sorprèn, fins i tot a les Illes Balears, és l'obstinació en descartar-lo com una opció complementària, però necessària, si es vol reactivar l'economia sobre noves bases.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xisco Mas, fa mes de 11 anys
Fa tant de temps que es xerra de brots verds que si fos veritat avui ja serien mates.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris