lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Serà només una traca...?

Ja sé que la qüestió és complexa. Em referesc al cas del Palma Arena. Vull dir que, si algú presumptament ha ficat mà al calaix, no ho haurà fet amb la candidesa de qui fa una acció cleptòmana a un hipermercat, tot esperant que els detectors que hi ha a la sortida es facin el sord.

Que, si la cosa estava tan planificada com donen a entendre les cròniques, en aquesta planificació deu entrar el fet que, com va dir el ministre de Felip V, "se note el efecto pero no la causa". Vaja, jo no puc imaginar-me -ja entendran que parli sempre des de la hipòtesi i fent prevaler la presumpció d'innocència- que tota una comunitat autònoma estigui en mans d'una gent que no sàpiga fer una feina fina. És com pensar que el famós atracament al tren de Glasgow fou executat per una guarda de quinquis de baixa estofa. Dit d'una altra manera, la intel·ligència deu ser la mateixa aplicada a fer el bé que a fer alguna cosa que no és el bé. I jo vull pensar que hem tengut uns dirigents polítics, encara que no hi combregui ideològicament, que han estat i són mínimament intel·ligents.

Per tant, és normal que per desfer aquesta troca tan embullada la Justícia s'hagi de prendre el seu temps i també ho hagi de fer amb passes més que segures. Sense impulsos, ni visceralitats. Com crec, per altra banda, que ho deu fer. No és que tengui res a veure amb els nostres jutges ni amb el nostre sistema, però aquesta setmana ha sortit la notícia que s'ha descobert que un ajusticiat als Estats Units era innocent. Per tant, atesa la responsabilitat del cas, convé que hi hagi pau i serenor entre els encarregats d'investigar-ho.

Per altra banda, des dels presumptes implicats, i també des de l'òrbita política a què pertanyen, es va insistint en allò que sempre diuen: la teoria de la conspiració. Vaja, que estan sotmesos a una persecució mediaticojudicial i també que estan sotmesos a un judici paral·lel. Així com el públic que va als estadis, per tant, paga la seva entrada, té el dret d'esbroncar els seus propis jugadors; nosaltres, que pagam els nostres impostos, també tenim dret a pensar allò que creguem convenient dels que els han administrat. Però, vaja, si per ells és un judici paral·lel el que s'està fent, ells, per la seva banda, no pensem que són ingenus i molt menys poc intel·ligents, mouen les seves peces per tal de fer una defensa paral·lela.

Tots els indicis i rumors apunten que el Sr. Jaume Matas serà cridat a defensar. I, davant l'evidència presumpta, el seu misser ja ha fet unes declaracions tot dient que ha parlat amb el seu client i que sembla ben tranquil i ben disposat a venir a declarar. Les declaracions de Parera no han estat casuals, ni fruit d'un afany de protagonisme, no, des del meu punt de vista han estat meditades i no tenen altra funció que presentar el seu client, davant l'opinió pública, com un home de bé, per dir-ho un poc escolàsticament. És evident que, més enllà de les accions de la Justícia, en Jaume Matas té un deute, i alhora una responsabilitat, amb el poble de les Illes Balears. I aquest deute no és altre que donar unes explicacions convincents sobre la qüestió. Res de paraules de pa amb fonteta, ni evasives. Ni res de tot això. Explicar per què aquella obra es va fer tan de pressa i per quina raó va costar molt més del que estava pressupostat.

De totes maneres, potser des de les postures dels impacients i alhora escèptics, també crec que es va estenent com una mena d'estat d'ànim que tot plegat, ara és cert que fa molt de renou, només quedarà en això, en una traca. Una traca solemne, amb molt de renou i molta d'olor (de pólvora, òbviament). I que amb dues bufades de vent tot s'haurà esvaït. Ja ho veurem, on es colgarà en gelat!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris