nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Fracàs de l'autonomia

E la nave va... N'estam segurs? Ser pobre no és una deshonra, però ser-ho després d'haver estat els més rics de l'Estat i uns dels més rics d'Europa revela com a mínim imperícia. En realitat, encara no som pobres, però ens empobrim: des de les bosses de misèria fins a les classes mitjanes. Els de més amunt és cert que hi ha dies que no guanyen tant com altres, però per ara no ens han de fer passar pena. La gent del país tenim coses rares, podem no saber com pagarem el lloguer del pis mentre patim per la situació dels magnats del turisme: al marge que els seus problemes repercuteixin o no en el nombre de llocs de feina. Simplement, no ens agrada que els nostres rics passin estretors. En això som estranyament solidaris.

Tot plegat, ja hauríem d'haver endevinat aquesta tendència a l'empobriment quan els nostres empresaris turístics més conspicus decidiren que havien de créixer fora del país. Havien vist que ja no es podia treure més suc de l'illa, de l'arxipèlag, i cercaren paratges sense GOB ni fiscalitzacions fora de lloc. Comprengueren que, aquí, el negoci del turisme ja no permetria l'obertura de noves perspectives. La gent també ho va entendre, o almenys aquest diagnòstic arribà als taulells dels cafès de poble. Quin temps fa que els experts -ara no és el moment d'entrar en detall en aquesta denominació- i els governants parlen públicament de la necessitat de diversificar la nostra economia i deixar endarrere el monocultiu turístic? La generació posterior a la de servidor ho ha hagut de sentir insistentment des de la infantesa, de forma que la figura ha esdevingut expressió retòrica del no-res. En sentir algú dient-ho, tapau-li el cap: o us vol enganyar o al·ludeix a la construcció com a alternativa.

O simplement no té res a dir i ha de donar fe de la seva presència on sigui que manifesti aquests propòsits. Tapau-li el cap. Però l'empobriment, com a expressió de l'alentiment de l'activitat econòmica, notòriament de la construcció, ens descobreix l'horror a què ens mena aquest model. Des dels governants fins al guardià d'obra, tothom desitja que es reactivi l'economia del país en la direcció en què se n'havia registrat el creixement: la construcció, tota vegada que no s'albira altra activitat susceptible d'assumir la tasca de reflotar-nos -o d'oferir bones perspectives ja abans de les eleccions.

Aquest guió ens situa en un estat verament indesitjable: o empobriment -amb la conflictivitat social associada- o destrucció salvatge del territori. No hem estat capaços de dissoldre aquesta disjuntiva. També sentireu a dir que hem de trobar altres vies de sortida de la crisi, però no escoltareu, de boca dels que són dignes de ser escoltats, les propostes en què podria substanciar-se aquest nou model. En fi, tants d'anys d'autogovern, i no hem estat capaços de mantenir allò que teníem ni d'intervenir amb eficàcia en el que hauria de ser un futur fiable. Mirat així, no podríem dir que la nostra autonomia és un fracàs inapel·lable? Si la vostra resposta és sí, us foteu. Si és no, també.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ribot, fa mes de 11 anys
Jo no diria que la nostra autonomia és un fracàs inapel·lable, en tot cas ho han estat els nostres governants (dels que en som responsables per què els hem votat). La nostra situació ve de la nefasta gestió del PP (mans foradades, corrupció, obres faraòniques) i de l'expoli espanyol.
Per tant, la solució és ben clara: FORA POLÍTICS DEL PP I INDEPENDÈNCIA D'ESPANYA.
Valoració:2menosmas
Per pere antoni, fa mes de 11 anys
" ..i o hem estat capac,os de mantenir allo que teniem ni d,intervenir amb eficacia en el que hauria de ser un futur viable.", oblida el Sr. Frontera que l,eix nacional es primer , mes important i determinant del eix detre-esquerre, el codi mental d,aquest article ?
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris