Encara em meravella sentir qualque portaveu del PP de Balears sortir en defensa de Matas, que els deixà a l'estacada. Fer còmplice tot el partit de la podridura que emana la "legislatura del saqueig" és sorprenent i només s'explica des del convenciment que si ells estaven podrits més ho estan els seus electors -i no els passaran comptes per la irresponsable i delictiva gestió- i, a més, consideren rendible l'estratègia de desviar l'atenció cap a la teoria de la conspiració, en què jutges, fiscals i policies fan el joc als interessos del PSOE. Ambdós arguments torpedinen la línia de flotació del sistema democràtic, però els importa un rave.

La finalitat de defensar els seus corruptes justifica els mitjans utilitzats. Però el més sorprenent de tot aquest moviment vergonyós és veure com no s'alcen veus internes que exigeixin no compartir la ignomínia. No se senten veus d'honrats militants pels quals compartir ideologia no significa fer-se còmplices dels pocavergonyes aprofitats. Em consta que hi ha molta gent empegueïda pel que feren uns i defensen altres. Callaran sempre?