algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Garzón, imputat

Començ a escriure i em falta l'adjectiu. La frase diu: "Dimecres passat es va representar a Madrid una de les escenes més...". I és aquí on se m'obre un ventall molt ample, sense que cap de les possibilitats no em convenci plenament: patètiques, absurdes, grotesques, ridícules, surrealistes. Acab la frase, però: "una de les escenes més grotesques de la història recent". L'escena en qüestió és la del jutge Baltasar Garzón declarant durant tres hores davant la Sala Penal del Suprem, en qualitat d'imputat per un delicte de prevaricació que hauria comès investigant els crims del franquisme. Com el Cid Campeador, Franco guanya una batalla després de mort: qui s'atreveixi a acusar aquest benefactor de la Pàtria d'haver perpetrat crims contra la humanitat se'n va als tribunals: en aquest cas, al Tribunal Suprem, temporalment fent les funcions de l'antic TOP (Tribunal de Orden Público: aclariment per als més joves).

Per calibrar la magnitud de l'atropellament, convé escoltar dels qui en saben, que ens expliquen com és d'excepcional l'admissió a tràmit d'una querella contra un jutge per un delicte de prevaricació. El Tribunal Suprem no ho fa pràcticament mai, i no resulta difícil entendre'n el motiu: les decisions polèmiques, fins i tot les errònies, dels jutges no han de ser corregides amb responsabilitats penals sinó amb els mecanismes disciplinaris corresponents. Una altra cosa seria condicionar de manera greu la tasca judicial. Perquè un jutge hagi comès un delicte de prevaricació (entenc, des de la meva ignorància) cal una decisió manifestament, inequívocament, indubitablement injusta: el que en podríem dir una cacicada com la copa d'un pi. Que algú pugui dir això de les investigacions del jutge Garzón sobre el franquisme és una situació davant la qual em tornen a faltar els adjectius. Encara que no tothom comparteix la meva valoració: l'Associació Professional de la Magistratura ha dit que el cas és "normal" i María Dolores de Cospedal ha recordat que "ningú no està per damunt de l'imperi de llei".

És clar que Cospedal no ha establert cap relació entre la situació de Baltasar Garzón i el fet que intentàs sotmetre les corretges (en alemany Gürthel) del PP a l'imperi de la llei. La cosa empitjora si es té en compte que la querella contra Garzón va ser interposada per Manos Limpias, fantasmagòrica entitat que es defineix com a sindicat sense que se li conegui cap activitat sindical, i al capdavant de la qual se situa Miguel Bernard, company de viatge de Blas Piñar (els més joves, que cerquin a wikipedia) a la desapareguda Fuerza Nueva. Una consulta a la web i les hemeroteques permet comprovar que Manos Limpias és un grup especialitzat en les denúncies contra tot allò que, en la ment nostàlgica dels seus dirigents, forma part de la conspiració judeomasònica contra l'Espanya nacionalcatòlica: tenen preferència pels càrrecs del PSOE o del PNB, però també s'han querellat contra Nunca Mais, contra un guàrdia civil que havia reconegut la seva homosexualitat, contra Los Lunnis, contra Samuel Eto'o (per "ofenses a Madrid") o, recentment i com és natural, contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Cospedal, mentrestant, encantada que aquests elements facin la feina bruta de propiciar la represàlia a Garzón per allò de les corretges. I mentrestant, també, la necessària investisgació sobre els crims del franquisme, enfangada en aquest sainet... (em tornen a faltar els adjectius).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris