Mentre mossèn Capellà arriba a IB3, podem entretenir-nos cada dia amb Don Ciprià, a L'alqueria blanca (TVVI). Don Ciprià (i tota la sèrie) viuen a la València dels anys 60 i és "moderat, mediador i (dels) que no es deixa manipular, cosa que causarà problemes". Previsible. Un capellà reaccionari, a qualsevol sèrie, seria inacceptable, i ni tan sols còmic. Els capellans a la tele, per tenir acceptació (i no diguem èxit) han de ser pseudoprogressistes i naturals per esdevenir, com Don Ciprià, punt de referència entre la resta dels personatges i centre del sociograma local.

A L'alqueria blanca crida molt més l'atenció la naturalitat del vestuari d'època (els 60) ben aconseguit, el costumisme de casino de poble i la pluriocupació dels personatges, la submissió de la dona i l'apoliticisme ben entès (més aviat conservador, com a nota dominant), i molt de tabac (si s'ha de ser fidel a l'època, està clar que hi ha d'haver molt de tabac). Ahir, quan Don Joaquim, l'amo de la fàbrica, demanava què havien contestat els obrers a la reducció de feina, li contestaren: "Què han de dir! Els convé estar a bones". Ben natural, en aquella època. I en aquesta.