Dilluns vespre ja es veien a l'info de TVE1 aquestes imatges (tan repetides) del president Sarkozy a una fàbrica de Caligny, prop de Caen, envoltat d'obrers baixets, convenientment triats, perquè el president semblàs més alt mentre s'hi exhibia en públic. Curiós, aquest Sarko: li fa mania aparèixer entre gent més alta, però no entre gent més intel·ligent, ni més atractiva (i això és una discriminació intolerable!). Després, ahir, vaig sentir, a la represa de les tertúlies polítiques de l'aperitiu, clamar tothom a la 4 contra la droga i contra la prostitució. Com que tothom hi està en contra, no hi hagué gaire debat, i això que ambdós són termes ultrapolisèmics.

Al Dones i homes i viceversa, per exemple, aquest programa de cercar parella que fan a tele 5, cridava ahir una dona: "Ja em pot entrar qui m'entri, que en aquest moment estic totalment knock-out" (noquejada, deia), i per poc que hom s'hi posi aquest crit li evocarà coses molt properes (prostituir-se significava exhibir-se per a la venda, o exhibir-se a les mirades, que no són coses necessàriament dolentes). Alerta, doncs, amb les paraules polisèmiques (i alerta, que totes ho són).