muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

L'art d'escriure (1897)

"Tota obra literària que aspira, per molt humilment que sia, a elevar-se a l'altura de l'art ha de justificar la seva existència a cada ratlla. I l'art mateix es pot definir com la temptativa d'un esperit individual per a fer justícia, tan bé com pugui, a l'univers visible, portant a la llum la veritat diversa... És l'esforç per a descobrir en les seves formes, en els seus colors, en la seva llum, en les seves ombres, en els aspectes de la matèria i els fets de la vida mateixa, el que és fonamental, essencial i perdurable-la seva qualitat més evocadora i més convincent, la veritat mateixa de la seva existència. Així, l'artista, igual que el pensador o l'home de ciència, cerca la veritat per a treure-la a llum. Atret per les entranyes ocultes del món visible, el pensador s'endinsa en el món de les idees, l'home de ciència en el domini dels fets, dels que desprenen les veritats pràctiques que convenen a aquesta atzarosa empresa que és la nostra vida.

Parlen autoritzadament al nostre sentit comú, a la nostra intel·ligència, al nostre desig de pau o al nostre neguit, moltes vegades als nostres prejudicis, algunes a les nostres limitacions, sovint al nostre egoïsme, i quasi sempre a la nostra credulitat. I són escoltades les seves paraules del del respecte, doncs, al cap i a la fi, afecten a greus qüestions, al conreu del nostre esperit o la preservació del nostre cos, o a la realització de les nostres ambicions, a la perfecció dels nostres mitjans i a la glorificació dels nostres èxits". Aquests mots pertanyen a una de les reflexions de l'escriptor britànic Joseph Conrad, pseudònim de Jozef Teodor Konrad Korzeniowski, d'origen polonès (Berdichev, Ucraïna, 1857-Bishopsbourne, Kent, 1924), membre d'una família noble, que de ben jove es va allistar en la marina francesa i el 1878 arribà per primer cop a Anglaterra sense saber un mot d'anglès, la que seria la seva llengua literària.

El 1884 era nomenat capità de la marina mercant britànica i navegà per tots els mars, fins que el 1893, en el decurs d'un viatge al Congo es va posar molt malalt. Això suposà la seva retirada, dedicant-se des d'aleshores a la literatura. Malgrat escriure en una llengua apresa la va fer servir de manera poètica i expressiva i arribà a esser un dels grans mestres de la narrativa anglesa. El mar apareix en quasi totes les seves novel·les, que són nombroses, i es mostrà com un acurat analista de les reaccions humanes, quan els homes s'oposen a un destí canculat per a derrotar-los. Aquesta temàtica, la lluita incansable dels éssers humans contra els elements i contra els poders invisibles, entusiasmà els lectors de la seva època i entusiasma encara els dels temps que corren. L'heroi fugitiu o marginat, immers en la solitud, és quasi sempre el model preferit. El seu criteri sobre l'art d'escriure el tenim al davant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris