algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

La política illenca, entre un “tanmateix” i un “ja ho veurem”

Prudent optimisme entre els ministres de Finances del G20. Sembla ser que la crisi amaina i es comença a albirar una sortida. A tot això hi ha ajudat la sorprenent evolució de les economies d'Alemanya, França i Japó. La recuperació alemanya és bona per a les Illes, ja que aquests són bons clients del nostres. Per tant, el futur no és tan negre com ens el pinten alguns empresaris illencs. Altrament, si miram aquí, el govern encara es debat sobre quina remodelació administrativa ha de concretar per enfrontar-se a la crisi. La setmana passada el president Antich confirmava que estava analitzant des de tots els àmbits com millorar l'administració, per tal d'aconseguir una major racionalitat i eficàcia. A més, proposava una reducció del sector públic, integrat per prop de 170 empreses públiques, consorcis, fundacions i d'altres ens. Amb això s'entén que el govern no només pretén resoldre els problemes, ser eficaç, sinó que també vol fer-ho amb el menor cost possible, eficient.

I aquest ventall d'empreses i altres herbes, aquesta "boletització" pública heretada, raonablement no la permet molt, a l'eficàcia. A la reunió que es va mantenir per tractar els pressuposts de les Illes del 2010, sembla ser que no es descartava la fusió o eliminació de conselleries per reduir la despesa. Però, sembla ser que s'ha topat amb la negativa radical del Bloc, cosa que ha donat què pensar a prou ciutadans, els quals, alguns navegant per la xarxa, han recordat la frase famosa de Pio Cabanillas en temps de mudances: "Hay más culos que sillas".

És clar que això no s'explica així. Ara es parla d'equilibri de poder, de la dificultat d'assolir un nou consens amb un equilibri perfecte, etc, etc; cosa que posa al descobert una de les majors febleses del Pacte: la seva ductilitat escarransida. És visualitza com un Pacte de ferro encarcarat. Per això, potser té sentit recordar una frase de Gordon Brown, extrapolant allà on diu "política econòmica" per "política" a seques: "Els clàssics errors en política econòmica són tendir a actuar massa tard i amb poca força; per després pitjar el fre massa prest". I això ho ha traduït al llenguatge illenc a la perfecció na Maria Ripoll, una cuinera portolana (o portelana?) decidida i sublim, la qual opina que a Mallorca ens passam la vida entre un "tanmateix" i un "ja ho veurem".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tanmateix se'ns en fot, fa mes de 11 anys
Tanmateix ja ho veïm: En termes de percentatge del respectiu PIB, o producte regional la contribució fiscal neta del PIB de les Illes Balears a Espanya dóna un flux negatiu per a nosaltres del 16'9%. En termes de política econòmica els manuals defineixen aquesta relació com situació colonial.
Valoració:1menosmas
Per ribot, fa mes de 11 anys
I els del Bloc són els que volen reduir empreses i consorcis públics ? Però si n'acaben de crear alguns de nous, per exemple el que s'encarregarà del tramvia. No ho podien fer des de serveis ferroviaris ?
Es clar, que així no haguessin pogut contentar algunes panxes
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris