nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Prostitució a Barcelona, i pertot

La publicació fa devers una setmana al diari El Pais d'unes fotos de prostitutes exercint amb clients als carrers de Barcelona ha provocat els nirvis de tota la classe política catalana, que de sobte ha sortit de la seva preuada estança al país naïf. En una entrevista a TV3, el batle de la ciutat, Jordi Hereu, no sabé respondre per què no es fa complir la normativa municipal que impedeix exercir aquest ofici al carrer. Els neocomunistes d'IC, sempre a l'aguait d'intentar treure profit del que sigui, han proposat la regularització de la prostitució. I la resta de la classe política ha descobert -a través d'informacions de premsa resultat d'aquella abans citada, com la The Times que titula: "La Rambla, el carrer de la vergonya d'Espanya"- que Barcelona és un dels paradisos del turisme sexual a Europa. Tots s'escandalitzen i les tertúlies -no només locals, també alguna de nacional n'ha fet menció- s'omplen de veus que reclamen acabar "amb això".

No és només Barcelona o Catalunya en el seu conjunt la que s'està convertint en atracció de turisme sexual, ni tampoc és exclusiu d'allà el sexe comprat i venut de manera tan cutre al carrer. A Palma, sense anar més enfora, també passa. Resulta curiós observar que el diari que denunciava "l'escàndol" de la prostitució al carrer a Barcelona és un dels que està més farcit de publicitat de prostitució. El negoci de cada empresa de diaris és tan legítim com qualsevol altre. Ara bé, denunciar un negoci que alhora nodreix de pasta l'empresa resulta no només contradictori, sinó hipòcrita. Que és, aquesta hipocresia, per altra banda, el principal problema que patim tots, com a societat, i que ens impedeix intentar acabar amb el drama de l'explotació sexual de milers i milers de dones tant a tot el país -entre 100.000 i 500.000, segons els càlculs, molt variables- com a Balears.

Atenent el que diuen els estudiosos de la prostitució, no s'ha de legalitzar com a activitat laboral -la qual cosa multiplicaria el comerç il·legal i legitimaria la figura de l'empresari-proxeneta, quelcom aberrant- sinó regular-la com a activitat mercantil individual -així s'acabaria amb els proxenetes-, prohibint-ne tota mena de publicitat, obligant que s'exerceixi en la més estricta intimitat i combinat tot això amb molts doblers públics destinats a recuperar les dones que volguessin deixar tal feina; que és el model que més o manco fan servir alguns països escandinaus, com Suècia. I alhora fent caure el pes de la repressió sobre tot aquell que es botàs la normativa, que necessàriament ha de ser molt estricta.

I per aquí, la repressió, és per on arribam al re de la qüestió. Enmig de l'onada de beneitura progressista que ens envaeix, cap polític vol assumir la seva responsabilitat i ser repressiu quan pertocaria ser-ho. El paradigma és el batlle de Barcelona, un incapaç que no sabia com contestar a l'evidència que li plantejava el periodista. Però no és exclusiu de Barcelona. Com en tantes altres coses, la irresponsabilitat i la covardia política, alimentada per la hipocresia social generalitzada, és el que impedeix acabar amb tota prostitució que no sigui la d'una dona -o home, si fos el cas- que lliurement i responsablement decideix prostituir-se, pagant els seus corresponents impostos i subjecta a tota una normativa higiènica i mèdica que ara brilla per la seva absència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris