muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Tot per al guanyador

Hi ha una pel·lícula que, al meu parer, reflecteix perfectament l'esperit d'Amèrica del Nord. Em refereixo a El món està boig, boig, boig, d'Stanley Kramer. En aquest film -una gran comèdia- es narren les aventures d'un plegat de persones que, anant per una carretera de muntanya, topen amb un mafiós agonitzant, fent el darrer alè després d'un accident de trànsit. El malfactor, abans de donar l'ànima al diable, els confessa que té un botí enterrat en un parc públic a uns quants centenars de quilòmetres de distància. Els oients queden esbalaïts i comencen a pensar què fer amb els diners: ¿o millor oblidar la informació? Mai! Llavors comencen a empescar-se tots els mètodes possibles per repartir-se el calè, totes les fórmules que puguin ser equitatives, totes les possibilitats d'arribar a un componiment més o menys just. Però els és impossible: sempre hi ha desacord sobre les quantitats a repartir: ¿tant per cap? ¿tant per grup? Per això decideixen que només hi ha una solució justa: el primer que arribi s'ho queda tot. Tot -tot!- serà per al més ràpid i hàbil: la resta que s'espavili. Al meu parer en això consisteix -aquesta és la grandesa i la misèria- l'economia i la societat americanes.

És la llibertat de l'individu que no vol lligar-se a les necessitats de ningú que no hagi elegit lliurement. Obama ho explica també a L'audàcia de l'esperança: és l'economia de ‘tot al guanyador' (com a la pel·lícula): els qui estan ben situats i formats -enginyers, advocats, creatius, etc...- prosperen d'una manera extraordinària, i els altres, els treballadors del sector serveis o de les indústries que poden ser automatitzades, per exemple, viuen amb l'ai al cor per por que la seva feina sigui també traslladada a països amb el sou més baix, sense gaudir d'una cobertura sanitària de relleu que els privi d'arruïnar-se en cas de malaltia, que els possibiliti jubilar-se amb garanties o enviar els fills a la universitat.

El fet és tràgic, sí, però sobre aquesta fatalitat -tot per al guanyador- s'assenta l'esperit lliberal dels EUA; els pioners partiren cap aquelles terres cansats de servituds i que els governs més menys despòtics europeus decidissin què s'havia de fer amb els seus diners i la seva llibertat; per un nord-americà -embegut en la filosofia vital autòctona- pagar impostos és treballar en règim d'esclavatge: una part del que es guanya és expropiada per satisfer les necessitats d'un desconegut. Durant els dos-cents primers anys de vida colonial ningú no va pagar ni un dòlar d'impostos (Paul Johnson: Història dels EUA). Així és també pel que fa a la possessió de les armes: els europeus sempre van ser vassalls i per això no n'hem tingudes mai a casa -excepte els nobles i monarques-; els americans en tenien perquè la seva possessió significava la implantació efectiva ‘d'una república de reis'. Intentar canviar això -amb la implantació d'una assegurança mèdica universal- implica la reelaboració d'un mite fundacional, és fer una ‘revolució' en el sentit més sever de la paraula.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 11 anys
No acab d'entendre si l'articulista està d'acord o no amb la reforma sanitària d'Obama.
Potser opina que als americans, en nom d'un "mite fundacional" els han de curar o no en relació als dobblers que guanyen?
Valoració:0menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
De fet, es sistema electoral nordamericà és molt més béstia que sa llei d'Hont perquè adjudica, crec, tots es representants d'un estat a sa força política que ha obtengut més vots; tot per a's guanyador, sí senyor. Per cert, Amèrica per a's indis (es autèntics pioners)!
Valoració:0menosmas
Per Xesca, fa mes de 11 anys
En Comes NO escriu tòpics. El que passa és que no escriu el que algunes ments simplones tenen com a dogma de fe.
Valoració:2menosmas
Per vassalls?, fa mes de 11 anys
Estic bocabadat per la quantitat de tòpics que escriu en Comes. Les armes als Estats Units provoquen milers de morts cada any perquè el negoci que generen fa por. I els que el fan són els que comanden (via control dels polítics). El mateix passa amb les asseguradores privades que financien els legisladors republicans, sobretot, però també demòcrates. A mem si l'especifitat americana seria la manera com els grups de pressió governen i transformen els seus interessos amb pretesos "mites fundacionals".
Valoració:-20menosmas
Per Paula, fa mes de 11 anys
Melcior, Melcior, una miqueta més d lectura. T'estalviares molts de despropòsits. O sigui que els europeu no teníem armes a casa? I qui va anar a Sóller o a Valldemossa a foragitar els morors? I els milers d'inventaris notarials que parlen de milers i milers d'armes? I els miquelets? I els sometents? I els bandejats? L'exèrcit professional és un invent modern. Durant segles i segles els europeus, i també els catalans, es defensaven a partir del concepte del poble armat. Cosa que, per cert, encara perviu a Suïssa com una romanalla del passat.
Valoració:-21menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris