algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

La ciutat de Lleónia (1972)

"La ciutat de Lleònia es refà cada dia; cada matí la població es desperta entre frescs llençols i es renta amb sabons gairebé trets del seu embolcall, es posa bates flamants i treu del frigorífic més perfeccionat llaunes encara sense obrir, escoltant les darreres tonades del darrer model de ràdio. Sobre les voravies, embolicades amb fines bosses de plàstic, les restes de la Lleònia d'ahir esperen el carro del fems. No només tubs de pasta de dents esclafats, lampadetes cremades, periòdics, capses i materials d'embalatge, sinó també estufes, enciclopèdies, pianos, serveis de porcellana... Més que per les coses que cada dia es fabriquen, venen i compren, l'opulència de Lleònia s'amida per les coses que cada dia es tiren per a cedir el seu lloc a les noves. Tant que hom pregunta si la veritable passió de Lleònia és en realitat, com diuen, gaudir de les coses noves i diferents, i no més aviat llençar, decantar, purgar-se d'una recurrent impuresa.

És cert que els escombraires hi són acollits com àngels i la seva tasca de recollir les restes de l'existència d'ahir s'envolta d'un respecte silenciós, com un ritu que inspira devoció o tal volta només perquè un cop rebutjades les coses ningú vol haver de pensar-hi més. On duen cada dia la seva càrrega els escombraires, ningú s'ho demana. Fora de la ciutat, és clar; però any rere any la ciutat s'estén més i més i els camps de brutor han de retrocedir, lluny i més lluny; la importància de les deixalles augmenta i les piles s'aixequen, s'estratifiquen, es despleguen dins un perímetre cada vegada més vast. Afegim-hi que quan més sobresurt Lleònia en la fabricació de nous materials més millora la substància dels detritus, més resisteixen al temps, a les intempèries, a les fermentacions i combustions. És, per tant, una fortalesa de deixalles indestructibles la que circumda Lleònia i la domina per tots els costats com un cercle de muntanyes...".

Aquest fragment literari pertany a l'obra d'Italo Calvino Les ciutats invisibles i en aquest capítol toca metafòricament un tema de rabiosa actualitat: les escombraries que generam, els abocadors de fems, la brutor urbana, la contaminació, els focus de malalties infeccioses dins un entorn que se suposa modern i civilitzat, l'excés del consum, les restes de porqueria contra les quals no valen escombres, els dipòsits negres, els claveguerams insuficients, l'agressió dels fums i els gasos, les zones obscures d'una ciutat real que segueix amb indiferència el seu camí... Italo Calvino (Santiago de las Vegas, Cuba, 1923-Siena, 1985), en els seus relats, introdueix l'humor i la fantasia dins l'estètica neorrealista. Lleònia és una autèntica lleonera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris