muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Punyalada per l'esquena

En la llarga història de la ignomínia humana, el pacte nazi-soviètic d'agost del 1939 ocuparà sempre un lloc destacat. En patètics intents de Vladimir Putin per minimitzar o relativitzar aquell transcendental pacte de no-agressió entre Alemanya i la URSS no fan més que confirmar el que ja sospitàvem, que el dirigent rus és un hereu directe i orgullós d'aquell assassí de masses conegut com Stalin. Destacar que tots els pactes amb el III Reich alemany des del 1934 són "moralment inacceptables", com ha fet Putin en el context de la commemoració del 70è aniversari de l'atac alemany contra Polònia l'1 de setembre del 1939, és oblidar que la URSS va dur el seu festeig amb Berlín fins al punt d'atacar Polònia per l'esquena mentre encara lluitava contra els teutons. Evidentment, ni abans ni després del Pacte de Munic, França o Gran Bretanya no dugueren la seva política de concessions fins al punt d'atacar el que restava de la República Espanyola o de la Xina nacionalista de Chang Kai Chek, aleshores en guerra contra règims autoritaris feixistitzants aliats de Berlín i Roma.

I, si bé la política autoritària, ultranacionalista i centralista de la Polònia de l'època és censurable, res no justificava l'agressió nazi que provocaria la mort de milions de polonesos. A més, hi ha un consens molt gran entre els historiadors de la Segona Guerra Mundial en el sentit que el pacte entre Berlín i Moscou, conegut com a Ribbentrop-Molotov, va crear les condicions per precipitar la invasió de Polònia. Sense el perill soviètic, Hitler podia atacar gairebé sense cap risc. Fins i tot era probable que les democràcies no fessin res, ja que abans havien deixat caure Espanya, Àustria i Txecoslovàquia. A més, s'ha de destacar la cordialitat i l'amplitud de l'acord entre Berlín i Moscou. Stalin fins i tot va brindar pel Führer perquè sabia que era "molt estimat pel poble alemany". El plenipotenciari nazi, Von Ribbentrop, va arribar a dir que el pacte Antikomintern no es dirigia contra la URSS sinó contra els partits comunistes de l'Europa occidental, la City i els mercaders anglesos.

Una vegada ja a Berlín, on fou rebut triomfalment pels jerarques nazis, el mateix Ribbentrop va declarar que, a Moscou, s'havia sentit com si es trobàs entre "vells camarades". El pacte de no agressió havia de tenir una durada de deu anys i prohibia donar suport als enemics de l'altra potència signant. Ambdós estats totalitaris havien de transferir-se informació en les qüestions relatives als seus interessos comuns. També hi havia un protocol secret que preveia un veritable repartiment de l'Europa Oriental. La part del botí corresponent als soviètics era immensa: Finlàndia, els països bàltics (si bé inicialment Lituània estaria dins l'òrbita de Berlín), les regions orientals de Polònia i Bessàrabia (avui Moldàvia). Així, en funció d'aquests acords, i amb l'excusa que l'estat polonès, suposadament ja havia desaparegut a causa de la invasió alemanya, la URSS va atacar militarment Polònia per l'esquena el 17 de setembre del 1939. Malgrat alguns intents de resistència, els soviètics avançaren ràpidament en direcció a Vilna, Brest- Litowsk i Lemberg.

S'esvaïa així qualsevol possibilitat de perllongar la resistència per part de Polònia. Com que els alemanys s'havien endinsat més del previst dins aquest país, es va fer necessari un nou acord entre Berlín i Moscou. El 27 de setembre, el mateix dia que es rendia Varsòvia, nazis i soviètics acordaren baratar Lituània, que ara passaria als segons, per algunes regions de la Polònia central ja ocupades pels alemanys, però abans adjudicades als soviètics. Ambdues potències, a més, es comprometeren a no tolerar cap mena d'agitació polonesa i a informar-se mútuament. I el pitjor encara havia d'arribar: l'assassinat de milers d'oficials polonesos a Katyn. S'ha de tenir molta barra per negar el paper nefast jugat per la URSS aquell estiu del 1939.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris