algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Perdre els nervis

És que el guàrdia civil va perdre els nervis -sempre presumptament, un adverbi que ens estalviarem d'ara endavant per no cansar el presumpte lector- perquè aquell jove li va parlar en català. Tothom sap que és perillós que un uniformat perdi els nervis: sort, però, que el benemèrit individu no era excombatent del Vietnam, posem per cas. Perquè en l'imaginari popular, alimentat amb fast-food per la indústria cinematogràfica americana, els excombatents de la guerra del Vietnam tenen molt mal perdre els nervis. Pens en John Rambo. Encara que els Johns Rambos del cinema solen estar carregats de raó, pobrets, i connecten empàticament amb el públic. Quant de fill de puta, i aquest pobre home tot solet davant la Injustícia Infinita. Ara, que trobar un guàrdia civil excombatent del Vietnam és inversemblant i rocambolesc.

En un butlletí diari enviat a la premsa, Esquerra Unida vinculava els nervis perduts de l'agent el set d'agost amb l'atemptat del trenta de juliol a Santa Ponça. En la nostra pel·lícula, idò, el pobre guàrdia civil amoïnat podria haver estat servint la Pàtria a Intxaurrondo. "¿Y a ti qué te pasa en la garganta, eh?". No són coses per fer-ne befa, així que senyors de la Benemèrita i altres forces de l'ordre, facin el favor de tractar qualsevol individu que se'ls dirigeixi en una llengua que no entenén, com a mínim, com si fos un turista alemany. Segur que parlant a poc a poquet, amb gestos i bona voluntat, s'aclariran. No és bo perdre els nervis en aquestes circumstàncies, sobretot en una comunitat visitada, de moment, per milions d'estrangers que varen néixer amb el defecte de no dominar la llengua de Cervantes.

L'altra cosa rara en tot això són les reaccions de suport a l'agredit, que van seguides indefectiblement -i això és l'estrany de l'assumpte- de la petició de dimissió del delegat del Govern central. Que raons per dimitir -o per ser cessat- no n'hi deuen faltar, ningú no és perfecte. La responsabilitat primera, en tot cas, deu ser de l'individu armat -por!- i uniformat que, pobret, perd els nervis quan li parlen en una llengua que no entén... O que entén i no li agrada. A tot això, sort que al president d'UM no l'intimida per qualsevol cosa. Si per quatre paraules en llengua vernàcula algú és capaç d'atonyinar un jove, el fet que et demanin trenta-vuit milions d'euros de fiança podria provocar una catàstrofe. D'això, a les pel·lícules, en diuen nervis d'acer.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
S'individu degué raonar, de manera conscient o inconscient: "ara que a Palma Nova han mort dos des nostres i sa gent està des nostre costat, ara tenc carta blanca per a pegar a tot qui em parli en català"
Valoració:1menosmas
Per desermada, fa mes de 11 anys
El que va passar no té perdó, que encara passin coses així... Sí que anem bé, els del país, amb aquesta guàrdia civil! No ha estat la primera vegada ni serà l'última, i a més, altres individus armats sabien què estava passant però allò va tirar endavant. Increïble.
Valoració:7menosmas
Per gerret, fa mes de 11 anys
els qui sempre van de befa son els quatre independistes que sovint sen riven dels benemèrits i els tracten de incults,

me varen fer, me feren, me digueren aquesta ès l´excusa mai devin jo vaig fer ,joles vaig dir ,

parlau clar i llampant i la veritat per endevant i tendreu credibilitat
Valoració:-14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris