nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Un dinar poètic entre setmana

¿Heu mai tingut un dinar entre setmana, un d'aquells àpats anodins entre hores laborals que, de cop i volta, esdevenen una delícia sublim i inoblidable? A mi m'ha passat. Havia quedat a fer la dinada de migdia de dijous amb Toni Moll, en un mer parèntesi de la feina. Just al campaneig de les dues, ja m'esperava a la porta de la cafeteria. Mentre m'hi atansava, el vaig dibuixar en un apunt mental de respecte i admiració. Portava beca contra els aploms del sol de foc i ulleres fosques; calçava sandàlies i s'aguantava amb la indefectible crossa sobre la qual sosté els seus extensos vuitanta-dos anys, sans i lúcids. Ja dins, demanàrem un menú auster i normalíssim per davall dels 10 euros: ell, unes faves ofegades i cervesa; i jo, un arròs sec de pollastre i aigua, a banda unes postres fresques de bon paladar.

Toni Moll és, per a Menorca, un dels mestres literaris egregis de la segona tombada del XX -i encara, en el que portam del XXI, manté vívida la qualitat substancial que sempre l'ha distingit. L'Institut Menorquí d'Estudis li ha publicat darrerament la seva reeixida traducció catalana del llibre de les odes llatines d'Horaci. Hi ha, en l'aplec de les vuitanta-set pàgines, un espectacular domini de dues llengües que hauran donat vertebració intel·lectual -i pàtria!- al nostre autor: el llatí clàssic i el català; un català -vull remarcar-ho- que ha estimat fondament contra l'artilleria del funest, del llarguíssim franquisme que, no prou sadoll amb el fratricidi, encara es rabejava contra les llengües minoritàries de l'Estat. Però un esperit asceta i germanívol com el seu, no cova dins ell cap besllum d'odi a ningú ni contra res, ans excel·leix com un ésser tot harmonia, pacifisme i cura humaníssima. Sí, Toni Moll, més aviat, és un home de pau, net de cor; un perfil de somrís solar, atapeït d'esmalts grossos quan parla. Té els ulls un poc velats, propis d'una vista octogenària cansada, sense pipelles a penes.

I els cabells, ben adrets, semblen filaments de seda nívia, amb una blancor trencada de gris suavíssim, absolutament venerables. Parla amb timbre suau, dòcil, gens emfàtic, amb una certa alegria a la mirada límpida, tranquil·la, pacient. A vegades, sembla que mussita, però, en realitat, cantarelleja versos a balquena. És el que va succeir en el dinar. Jo ja coneixia la sorprenent habilitat mental de Toni Moll: "Altres vegades t'ho he dit: tenc molta memòria per als versos; no sé d'on em ve", que em féu així que tingué desat el plat de favetes amb pernil. Aleshores, l'estimat Toni imprimí una rara elegància poètica al dinar. Mai no m'havia passat açò de tenir un àpat d'entre setmana elevat a la sublimitat d'escoltar, esglaiat, com un cap de més de vuitanta anys descabdella un llarg poema de Carner. Amb una facilitat esbalaïdora, em desgranà l'Ulisses que pensa en Ítaca, aquella forma simbòlica d'esbombar l'enyor esquinçat i cordial -vull dir del cor mateix- que el Príncep dels Poetes, a l'exili de Bèlgica, sentia per la pàtria catalana. Després, em recità sense esforç un seguit de composicions pròpies, d'epigrames i sonets epitalàmics que parlen d'heures que, enamorades, abracen murs.

La bibliografia de Toni Moll no és pas extensa, si la repassam com a simple successió numèrica. Conté, tanmateix, uns valors perdurables i unes qualitats formals que li asseguren una consagració a perpetuïtat dins la història literària de Menorca dels darrers cinquanta o seixanta anys. Com a narrador ha publicat quatre títols: Inventari de Minyonia (1986), L'Hostal de la Sirena (1992), Lluna d'octubre (1996) i La noia que sortí del mirall (2007). Com a poeta, té confegits tres volums: Serenor (col·lecció de poemes de joventut de 1947, a vint-i-un anys), Finestra dels dies (1989) i, ara, el Llibre I de les Odes d'Horaci (2009). Aquests dies ultima algun original més de narrativa. Avui, dilluns, a trenc de llum matinal, amb l'estiu gairebé colgat, ha fet cap a Barcelona per mar, on resideix fa ben bé quaranta anys. Així les coses, de sobte, l'estiu es capgira en una volior de vinjolites en desbandada, fins que un altre dinar poètic entre setmana, de nou, em retorni el mestre enyorat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris