nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

La reina decapitada... ma non troppo

SEM era el pseudònim que feren servir el poeta romàntic Gustavo Adolfo Bécquer i el seu germà Valeriano, pintor, per elaborar Los Borbones en pelota, un retrat de les orgies d'Isabel II, exponent de la hipòcritament ocultada addicció al sexe que defineix tan singular família. Malgrat els esforços d'eliminar-ne tots els exemplars (amb major intensitat arran de la sanció a El Jueves per un acudit), el llibre s'ha salvat gràcies a un catàleg publicat als Estats Units que hauria posat en evidència la censura dels descendents de la protagonista. Els cercadors d'internet faciliten la visió ben instructiva de les 89 aquarel·les pornogràfiques, amb els rodolins corresponents, sobre la vida dissoluta d'aquella reina, casada a 16 anys per força amb un cosí homosexual. Isabel II, a banda dels avortaments, va parir deu vegades de, com a mínim, sis relacions fructíferes. És sabut que Alfons XII era fill del tinent Enric Puig i Moltó i que el poble anomenà l'infant el puigmolteño. Òbviament, del militar català va desaparèixer gairebé tota la documentació dels arxius. L'Espanya jacobina no resistiria un rei amb un llinatge català que ni tan sols no sap pronunciar.

Les bacanals organitzades a la cort, segons els germans Bécquer, gaudien de molta participació de nobles i de militars, però també de clergues. Entre aquests, Antoni Maria Claret, Sor Patrocinio o el mallorquí Francesc Valldemossa, professor de cant de la família. Aquesta presència va tenir un alt rendiment pràctic: el generós concordat que concedí Isabel II que supeditava drets civils a l'Església catòlica i que condicionaria, i condiciona encara, la llibertat religiosa a tots els àmbits de la vida ciutadana, especialment el de l'educació. No ens ha de venir de nou que Pius IX amollàs la famosa frase "E putana, ma pia!", quan algú va retreure la intemperància luxuriosa de la reina espanyola front als excessius elogis que el papa li havia dedicat en posar-la com a model de cristiandat. Tampoc no ens ha de sobtar gens que el mateix Pius IX instruís l'expedient per santificar Cristòfol Colom i Isabel de Castella per haver incorporat Amèrica a la fe cristiana, ni que, per compensar el fracàs cantat d'ambdues canonitzacions, instàs la de Claret, confessor de la reina i protegit del rei consort, que va quallar per la mateixa via pietosa, i econòmica, que va seguir el procés recent d'un altre sant: José María Escrivá de Barbastro.

Filla de la quarta esposa de Ferran VII, Isabel havia accedit al tron espanyol gràcies a la derogació de la llei sàlica que excloïa les dones de poder regnar, tal com ara estableix la masclista constitució. Aquella disposició va ser la causa de les guerres carlistes, amb un conflicte dinàstic mai no resolt pels borbons. La vida llicenciosa de la cort, la corrupció electoral (sempre guanyaren els partits que convocaven les eleccions), els obstacles contra la participació ciutadana, les absurdes guerres colonials i les contínues intervencions de la reina en política (fins al punt de postular-se com a presidenta del govern), l'arrossegaren a un descrèdit que, accentuat per la situació econòmica que va enfonsar la indústria naviliera mallorquina, desembocà en la revolució de 1868, la Gloriosa, iniciada a Cadis, amb l'adhesió immediata de Barcelona i dels territoris catalans que feren inútil la resistència monàrquica. La reina, destronada, va refugiar-se a París.

Vuit anys abans, el setembre de 1860, amb motiu de la seva visita a Palma, Isabel II havia inaugurat la plaça de la Reina allà on fins aleshores hi havia el convent i l'església de Sant Francesc de Paula. Enmig de la nova plaça, mirant cap al passeig del Born, el novembre de 1863 s'instal·là un majestuós monument que, tanmateix, no va durar cinc anys, perquè dia 1 d'octubre de 1868, arran de la Gloriosa, els republicans procediren a decapitar i destruir l'escultura de la infausta reina. El cap de l'estàtua va ser convertit en morter d'una apotecaria. De la resta del monument, una part va ser venuda per decorar un panteó del cementiri i, amb el cos de la reina i el de les estàtues que l'acompanyaven, es va fer la molt trepitjada escala de marbre que encara avui dóna accés al pati de butaques del Teatre Principal.

Tombar i esmicolar la imatge va ser la metàfora visual de la proclama de la Junta Revolucionària, la qual, a més de foragitar els borbons, demanà la supressió de les lleves i de les quintes, eliminar els impostos de consum i les loteries, l'abolició de la pena de mort i de l'esclavisme, sufragi universal i, amb èmfasi, llibertat d'impremta, d'ensenyament i de culte. Encara avui, per a oprobi del progrés i afronta a les llibertats, la turística plaça allà on hi ha el jardí que honora Joan Alcover ens recorda la reina destronada. Les associacions de memòria històrica, més enllà de limitar les vindicacions al període de la Guerra dels Tres Anys, tenen feina a rompre, perquè si bé la plaça dedicada a Isabel II no inquieta ni fa nosa als polítics responsables de mantenir l'endemesa, almenys hauria de remoure la consciència cívica de la gent conscient i condreta, tal com ho feia, fins fa no res, el monument als Jinetes de Alcalá o, encara, el feixista de la Feixina.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 10
Siguiente
Per Apàtrida, fa mes de 11 anys
áclassic, em podem muntar un blog a mitjes tú i jo. Ho dic perque em persegueixes per tot. Sembla que no pots viure sense jo.
Valoració:-1menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
Apàtrida, sempre pots muntar el teu propi blog. És segur que amb les teves predicacions salvaràs la humanitat de tots els mals.
Valoració:2menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
Ja tens raó, ja, Gironès. No ho paga matar mosques a canonades, si es diu així.
Valoració:2menosmas
Per Gironès, fa mes de 11 anys
No comprenc com perdeu el temps amb debats inútils en sant diumenge. Descanseu un poc i espereu al dilluns. Rellegeixo l'article i miro els comentaris i m'adono que no té res a veure una cosa amb l'altra.
Valoració:6menosmas
Per IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!, fa mes de 11 anys
Avui el tema és ARENYS DE MUNT! Com va dir Salvador Sostre... EL TOC DE SORTIDA CAP A LA LLIBERTAT DEFINITIVA.
Fins i tot aquest que signa Apàtrida (i que només combat UNA nació: l'oprimida) podrà votar NO. Sí, ja sé que els Apàtrides no haurien de votar però ell ho va cada dia amb els seus comentaris anticatalans!
Valoració:4menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 11 anys
Uyyy, sembla que "aclàssic" s'emprenya. Després d'acusar en els altres d'intolerants, espanyolistes, germafobics, i un llarg etc., ara no pot soportar que el diguin quatre veritats. Quina pell més fina. Quant de vicitmisme.

Ara resulta que jo "corc l'autoestima" del "seu" poble. Quins collons (i perdó per l'expressió) Cal tenir molta de barra o, encara pitjor, estar molt malament.

Ara resulta que a jo em paguen per opinar. Ja m'agradaria, ja, que em paguesin per donar les meves opinions. Pero com no suclo de cap mamella nacionalista (ni l'espanyola ni la catalana) ni tan sols m'ho plantejo. En aquests puestos només arriben els que "fan pàtria". A "El Mundo" o al "Balears", cal tenir bandera i influéncies darrera. I a qui no combrega amb cap pàtria, no l'estima cap lobby nacional. És el qui ha . A lo millor, "aclàssic", em pots recomanar qualque diari andorrà a veure si alà tenc més sort. Podré utilitzar un català impolut, aixó sí, m'hauré de tapar els ulls amb la senyera per no veure com és trepitjen els drets humans i laborals de bona part dels seus habitants.

I si necessités el meu reconeiximent en el teu "dret humà" a no triar espanyol, doncs, tot teu. Jo soc partidari de que cadascún tengui la llibertat d'escollir alló que vol en tots els camps de la vida (llengua, cultura, orientació sexual, menjars, esports.....i fins i tot, encara que no ho comparteixo, la tribu (pàtria) que més li ompligui sentimentalment.
Valoració:-3menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
Castellanòfob jo? Ni antiespanyol. Just antiespanyolista.
Valoració:4menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
Forastera, aquí l'únic que ha reconegut múltiples opcions sóc jo, que m'és igual si es tria espanyol, alemany, grec clàssic o swahili com a segona llengua.

Encara esper que l'apàtrida reconegui el meu dret humà a no triar espanyol.
Valoració:4menosmas
Per aclàssic, fa mes de 11 anys
Mentida puta com més de la meitat del que dius. Jo defens que es PUGUI aprendre alemany en lloc d'espanyol, no que s'HAGI d'aprendre alemany.
En canvi, tu defenses que hem d'aprendre espanyol, com a bons espanyols.

Te parl de l'oficialitat única del català a Andorra, de res pus. Si estàs prou entrenat pels qui et paguen per desviar sempre el tema, doncs m'hi hauré d'aferrar fort, però t'assegur que un impresentable com tu ni em toma, ni em fa callar, ni corca l'autoestima del meu poble ni un dia més.
Valoració:2menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Bé aclàssic, és el teu argument i si a tu et serveix,endavant. Jo sóc molt més passota i ja que xerres de passar pel tub, doncs passo i ja està, almanco en qüestió de llengües que sempre és enriquidor.
Ara bé, per què si estes a favor de l'ensenyament del castellà com segona llengua o, simplement no estàs en contra, has de ser espanyolista? i jo que crec que hi ha més sentiment espanyolista-negatiu però tant em fa- quan t'empenyes en allunyar cap territori o llengua? vamos que tant ultra és el pro com el contra si no esten moderats.Crec que amb una única opció es perd el nord
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 10
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris