muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Feminicidis

Ara mateix no estic gaire segur que el vocable del títol sigui correcte, però justificat sí, pel que versarà el meu escrit d'avui, com vostès podran comprovar d'un moment a l'altre. Mirin, diumenge 30 d'agost, a les 10 del vespre per la 1a cadena de televisió vaig veure una tudada de pel·lícula, que per mi, era i representava el paradigma de com un director pot desgavellar un gran tema, acompanyat d'un pressupost important pot arribar a oferir una caca. Es tractava de La ciudad del silencio, del director Gregory Nava i els protagonistes Jennifer López, Maya Zapata y Antonio Banderas, aquest darrer, com quasi sempre, passant-se d'actuació cinquanta pobles, interpretant a la bruta un personatge dels menys creïbles que jo he arribat a veure mai en pantalla. Na Jennifer i na Maya, mira, són passadores. Però vaja, la història, el tema, és bestial. "Basada en hechos reales", t'adverteixen de bon principi. Quina llàstima de pel·lícula feta malbé, ostres!

Va la cosa dels crims, dels assassinats de nines i jovenetes que els darrers anys succeeixen a Ciudad Juárez, Chihuahua, a tocar El Paso, Texas. Informar-te'n una mica, aborrona, mareja. Alerta que parlam d'un parell de milers d'assassinats de dones i nines d'entre 10 i 35 anys, en un període de devers 14 o 15 anys. 388 en els vuit primers mesos d'aquest any 2009, pel que llegesc. Amb la coincidència que totes són morenes, menudetes de talla, cabells llargs, i són bàrbarament vexades, martiritzades, torturades, violades, abans d'esser estrangulades. Indefectiblement sempre els mateixos sistemes, idèntica brutalitat. Les solen trobar després tirades onsevulla, mig enterrades, desfigurades.

N'hi ha que parlen d'"snuff movies", allò de la filmació i venda posterior de les macabres imatges. Se sospita de tràfic d'òrgans. Hi ha qui publica sense gaire proves que es tracta de bandes molt ben organitzades que subministren carn jove a cràpules de famílies molt acomodades de la zona, perquè paguen bé i d'aquesta manera s'espassen la bruta verinada de les seves depravacions.

Han detingut uns quants "curritos" que, després "d'hàbils interrogatoris", han confessat crims i han estat engarjolats. Però amb molt poca credibilitat, ja saben, després d'una pluja d'hòsties qualsevol signa el que sia. Els assassinats continuen i continuen i continuen. Qualcú, a alguna finestra del Google on he guaitat, comenta que, dins aquest submón de la zona de les "maquiladoras", fàbriques on la mà d'obra arrossegada de preu, gairebé esclavitzada, munta aparells diversos per a l'exportació, hi cap la possibilitat que existeixin escamots de psicòpates que cometin aquests crims, simplement per un malaltís instint d'imitació.

I mentre, la policia, les autoritats totes, els polítics quan no s'acosten eleccions, després d'algunes detencions absolutament dubtoses i llenegadisses, ja ho he dit abans, es dediquen a mirar cap a una altra banda, fer poca remor... Aquí no passa res. Només són dones, jovençanes, nines, i a més magres de butxaca, analfabetes moltes d'elles... La caixa és la caixa, imbècil, i tampoc no es tracta d'esvalotar els inversors de la zona, l'economia local, les comissions, les "mordidas", les cadenes de muntatge a preu de patató.

"A bona terra vivim" solia dir mon pare quan, diari en mà, llegia alguna desgràcia grossa, qualque terratrèmol ocorregut molt enfora de Mallorca. Que potser era una postura còmoda, una injusta mostra de conformació amb el que hi havia, perquè tanmateix, què hi farem? "Pobre gent" solia afegir.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per MIQUEL, fa mes de 11 anys
Aquest tema el comenta àmpliament Bolaño en la seva novel·la "2666". Jo me pensava que era una invenció literària. Si això ha passat de veres, escarrufa només pensar-ho.
Valoració:0menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
"A bona terra vivim", ho deia quan hi havia en Franco?
Valoració:0menosmas
Per Don Tú., fa mes de 11 anys
Devers el 1970, prop de la frontera de Méxic amb EEUU, però ja dins USA, trobaren també una mena de cementiri clandestí, però tots els morts eren homes.
Va resultar que les terres de conreu eren d'un mexica-nordamericanitzat que nomia Corona. Llogava petites brigades de "esquenes mullades", i a l'hora de pagar, els matava i enterrava.
L'agafaren i va anar a presó.
Record que allà dins, els seus "companys" el mutilaren. Un ull i tot li tragueren!

Biel, a veure quan nes tornam a veure amb na Conxa al Molinar. Una abraçada.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris