bruma
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'astronauta i les seves propostes

El seu nom és José Hernández, va néixer a Mèxic, va emigrar als EUA i ara és astronauta. La història exemplificaria el somni americà, però és obvi que aquesta trajectòria és filla de tantes casualitats com les que donaren peu al naixement de la vida a la Terra (amb perdó de Déu). En qualsevol cas, ara aquest mexicà ha fet unes declaracions urbi et orbe en les quals suggereix que els líders mundials haurien de viatjar a l'espai per comprovar, així, que, vistes les coses amb la distància apropiada, desapareixen les fronteres polítiques del planeta.

Com deia Joan Fuster en el pròleg a un llibre d'Albert Camus, crec que era El mite de Sísif, el lirisme és irrefutable. Però no s'ha de menysprear com a estat de l'ànima que afecta poetes i senyores enamorades, entre d'altres, perquè, en realitat, qualsevol bavorada de lirisme ens pot moure en relació a les coses, proporcionant-nos així un nou punt de vista, que a la vegada ens procurarà noves preguntes. Però, en fi, la veritat fusteriana, tot i aquestes possibilitats, també és irrefutable, sense necessitat de ser lírica.

La proposta de l'astronauta José Hernández és d'un lirisme mòrbid, una mica atrofiat, per més que l'excepcionalitat de la seva substància ens el pugui fer veure com a greument sentenciós i deïficat. En realitat, el seu pensament està en l'òrbita d'una espècie de neoorientalisme predigerit, que forma una onada embafadora de veritats ximples en resposta a qüestions complexes. A cavall d'aquesta onada, s'han construït fames, carreres i prestigis, i, com que hi ha d'haver de tot, s'ha generat una tropa, quina tropa!, de vividors que mantenen gabinets perquè les persones trastornades i/o insatisfetes hi descobreixin unes energies que poden moure el món -mentre algú els mou el compte corrent.

El discurs de l'astronauta José Hernández té possibilitats de fortuna en molts de camps, sobretot en el de les religions i encara especialment en el de les religions més desquiciades. D'altra banda, els líders mundials estarien encantats de viatjar a l'espai, a compte dels eraris públics, per a comunicar-nos després les emocions que han agitat els seus esperits. Naturalment, l'experiència no aniria més enllà, perquè, si bé és cert que una certa perspectiva pot ajudar a entendre millor les coses, en res no millorarà la vista d'aquells que no les han enteses gens a peu de carrer. A partir d'aquí, podríem fer una llista dels líders als quals el viatge a l'espai pot ajudar a millorar la seva concepció del món i a perfeccionar l'instrumental per a intervenir-hi. Comencem la llista amb els líders d'aquí mateix -sempre s'ha de començar per alguna banda. Qui enviaríeu a l'espai com qui envia un fill seu a fer un màster? I qui enviaríeu a l'espai amb la saludable intenció que s'hi perdés per a sempre?

Però allò que no sabrà mai l'astronauta José Hernández és que les fronteres polítiques de vegades no es veuen perquè no hi són.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris