algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Imaginativa i lúdica, però perible

Un inoportú trencament de fibres en el bessó exterior esquer m'ha tingut en la cama estirada quasi tres setmanes. Tinc una rara habilitat per lesionar-me el primer dia de vacances. La meva principal activitat durant aquest temps ha estat la lectura. Encara que contrari als best-sellers, la meva condició d'esclau de la cadira de davant meu on reposava la malparada extremitat esquerra ha estat suficient per passar a formar part de la tribu de lectors interessats a saber per què no estimaven les dones. Amb un cert escepticisme i un inevitable morbós record de Tough Guys Don't Dance, vaig començar la lectura. Finalment he de dir que Lisbeth Salander m'ha interessat.

Raymond T. es va passejar durant molts de mesos per les festes de les cancelleries diplomàtiques en companyia d'una espectacular dona que un vespre havia coneguda a un local de fitxeres dels arravals de la perillosa colònia Doctores de la ciutat de Mèxic. La senyora, que havia estada enrolada en una perillosa banda de delinqüents del nord de la república, s'havia autoexiliada al Districte Federal per evitar l'acció de la policia. Havia anat a parar als baixos fondos de la ciutat, d'on una nit Raymond la rescatà. Durant aquell temps ella es va moure amb tota naturalitat pels ambients diplomàtics. L'aparença era elegant, dominava el francès i l'anglès, i aviat es va convertir en peça imprescindible a totes les converses i, com no, en objecte del desig de bona part de la colònia diplomàtica masculina i, també, femenina.

Passat un temps, ella va desaparèixer. Raymond mesos després la va tornar a trobar en un restaurant de luxe de la ciutat de Guadalajara (Jalisco). Vestia una falda i una jaqueta de seda estampada comprada en alguna boutique de roba d'importació. Sorpresa, amb un lleuger cop de cap li indica que no s'hi acostés. El volia lliure d'una situació compromesa o volia evitar un problema. Raymond, al final del dinar, es va posar de peu la mirà i féu mitja volta per anar als banys. Sobre la taula del petit vestíbul que hi havia a la zona comuna dels banys li deixà una nota amb el nom de l'hotel i número de l'habitació on s'hostatjava. Aquella nit ella tocà a la porta.

Raymond T. pertany a una estranya confraria de penitents per les dones desnonades a causa dels convencionalismes que són capaces de burlar la frontera i imposar-se al pensament calculador i laboriós predominant el qual només funciona en nom de l'interès personal. Coneixedores de les debilitats del contrincant posen en funcionament la seva capacitat imaginativa i despleguen les seves arts naturals pel joc i la seducció. Personatges en essència lúdics, però en molts de casos peribles, que difícilment sobreviuen dins una societat essencialment productora. Raymond T. les adora, encara que sap que corren el perill de tornar-se en terriblement avorrides quan l'existència, o subsistència, de supervivents les condemna, per algun ensurt o per esgotament, a convertir-se en racionals.

Parlant de personatges que tenen en comú la seva condició de supervivent, i tots els d'avui tenen aquesta condició, i posada en funcionament la part menys racional del cervell, els diaris que envoltaven la cadira redemptora del mal m'han dut a una altra reflexió: el polític pot sobreviure a decisions impopulars, fins i tot, a aquelles que el duguin a perdre unes eleccions, en canvi, al que no sobreviurà mai serà a haver abandonat els principis que l'han portat al poder. Dit d'una altra manera, a un líder polític els seus el poden abandonar, però ell mai no pot abandonar els seus.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per esgarrifat, fa mes de 11 anys
se va posar de peu? vols dir que es va aixecar o que es va posar dret?
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris