nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La pregunta que ningú no vol fer

La primera sorpresa que em vaig endur en entrar a Estocolm des del seu principal aeroport (que està a més de 30 km de distància) és que l'autopista s'anava embossant i la circulació es feia més lenta a mesura que ens acostàvem a la ciutat. Collons! La civilitzada Europa té els problemes que aquí saben com resoldre els enginyers de barra de bar -vaig pensar, tot d'una. El xòfer no semblava sorprès ni, molt manco, neguitós per aquell entrebanc que ens condemnava a quasi triplicar el temps en què el tren feia la mateixa ruta. Digué que era normal, que en aquella hora punta sempre passava el mateix. No se sentia una botzina i, a no ser que els suecs flastomin amb silenciosa desídia, tampoc no vaig sentir remugar ningú. L'entrada als carrers principals de l'entrellat urbà empitjorà l'experiència.

Allà la circulació ja no era lenta, simplement estava col·lapsada. Per la finestra, gent de totes edats i condicions ens passava davant fent ús dels innumerables carrils bici. També era normal i a ningú no estranyava. Són anys de topar amb la dura realitat que les ciutats, malgrat que Estocolm és gairebé en la seva totalitat una ciutat moderna, no varen ser pensades per assolir les quotes de cotxes existents actualment.

El bitllet simple de metro o d'autobús val tres euros, així que tampoc no confien tota la solució de la mobilitat al transport col·lectiu. Només uns vehicles que ajustin la seva mida al volum dels que hi desplaça poden ser la solució. És a dir, la ciutat es fa a mida de les persones i no a la dels aparells que aquestes volen utilitzar. La bicicleta ocupa l'espai més semblant a una persona i, per això, rep el tracte preferencial. Si, a més, no fa renou, no contamina i promou l'exercici que és salut, el debat sobre el seu ús és innecessari.

Després, una vegada garantits els drets de les persones, podem parlar de com compatibilitzar el dret d'aquestes persones a una altra casta de transport, que voluntàriament haurà de ser més car i limitat perquè afecta els drets dels altres. Perquè hi ha una insuperable limitació física: a la ciutat no hi cabem tots amb cotxe. Perquè uns l'utilitzin, altres n'han de patir les molèsties. I, en aquesta jerarquització de privilegis, qualcú haurà de dir com s'assoleix el dret a utilitzar l'espai públic que no basta per a tots.

Tenen dret a anar en cotxe només els nadius? els que duen ics anys de residència? els joves, els vells o els ni figa ni raïm? els blancs? els rics? els primers que arribin a la calçada? Aquesta és la pregunta que ningú no es vol fer. Ja és hora de fer-la i d'acabar amb tantes hipocresies.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per With diamonds, fa mes de 11 anys
El xofer ho va dir: era hora punta.
I usar la bici a Suècia no és comparable a fer-ho aquí: els climes són més aviat distints.
Per cert, per què l'autor de l'article, tan progre ell, sembla que anava per l'autopista i alaba el tren que feia tanta de via?
Molta demagògia.
Menjar-se els carrers per imposar un carril bici, aparell absolutament minoritari com a mitjà de transport a Palma, és una mostra de política dolenta.
Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
És que en una societat correctament organitzada i, per tant, comunalitzada (comunista o comunitarista, vaja) es cotxe privat, entès com aquell estri que només poseeixes tu, que només uses tu i que, per tant, quan no l'uses el tens aparcat allà on pots i cadascú té i usa es seu, no hauria d'existir. Han de prevaler s'anar a peu, sa bicicleta i es transport públic
Valoració:-20menosmas
Per x, fa mes de 11 anys
Sovint quan llegeisc els teus articles pens en aquell canet tan simpàtic de l'altaveu, sí, aquell de LA VOZ DE SU AMO.
Valoració:30menosmas
Per x, fa mes de 11 anys
Sovint quan llegeisc els teius articles pens en aquells canet tgan simpàtic de l'altaveu, sí, aquell de la voz de su amo.
Valoració:30menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris