algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Parlem de Sóller i un poc de Palma

Fa sols una setmana que comentava en un breu article els desastres que sofreix Palma sota la batuta de la senyora Aina Calvo. Una senyora que permet que obres d'artistes famosos com Toulouse Lautrec, Cézanne, Picasso i Miró surtin del Museu Es Baluard per anar a altres mostres, mentre es compren fotografies amb molt poc interès d'artistes desconeguts per la gran massa, en les quals es gasta una xifra de prop dels cent milions de pessetes. Artistes, a més, que no tenen cap relació amb la nostra illa, cosa que va en contra dels estatuts de la Fundació Es Baluard.

Bé, avui no parlaré de Palma perquè és a la vista de tots els mallorquins i turistes. Avui parlaré de Sóller, un ajuntament arruïnat que, segons diu, no té diners per comprar folis per al fax.

Parlaré de Sóller perquè crec que ara mateix, que ha agafat una nova dimensió artística i cultural amb la visita de SM el rei Joan Carles al Museu Modernista de Can Prunera, no es pot permetre que la darrera casa del carrer Nou, entrant al poble a mà esquerra, casa que dóna a l'avinguda Antoni Maura i a la plaça d'Espanya, demostri un estat de runes lamentable. Ja no en parlem de si és un estat perillós proper a una dura desgràcia per enfonsament que pareix molt probable, sinó també per l'aspecte estètic. Com pot ser que li passi això a un poble que varen visitar artistes tan importants dels segles XIX i XX com són Rusiñol, Anglada, Mir, Meifren, Sorolla, etc., i els escriptors de l'època més famosos, començant per Woolls, que escrivia d'una manera meravellosa quan va arribar al nostre poble un mes de novembre de mitjan segle XIX, on trobà un lloc perfecte, molts tarongers, al·lotes vestides de pagesa collint taronges i cantant cançons de la terra. Després Rubén Darío, Unamuno, José M. Salaverria, contant glòries i glòries del nostre poble net, enlluernador.

Per arribar als moments actuals, en què la desídia és constant, els oliverars s'assequen, els horts de cítrics també es podreixen i les fruites es fan malbé en terra. Com és possible tanta desídia? Com és possible que un ajuntament permeti que una casa cèntrica com és Can Fontanet estigui en aquest estat abandonat, tètric i perillós en què es troba. Jo no vull dir que l'Ajuntament tengui poders per arreglar aquesta casa, diners ja sé que no en té, però sí crec que l'Ajuntament ha de tenir un mínim de poder perquè una casa no sembli un perill públic.

Una casa, un carrer, un torrent, un poal de fems, qualsevol cosa que pugui atemptar contra la nostra salut. I si aquesta casa no hi atempta, a simple vista té tots els símptomes que és un perill públic; ja no un perill estètic, sinó un perill real.

A veure si d'una vegada podem aconseguir que els que comanden tenguin un poc més d'interès per nosaltres, perquè som els seus súbdits i no esclaus, i que ens tenguin un poquet més de respecte del que ens tenen.

PD: moltíssimes gràcies per totes les cartes i telefonades que he rebut amb motiu del meu article anterior i molt especialment per les paraules que vaig dedicar a unes "hornacinas" que a mesura que passa el temps van desapareixent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per l´amo de Ses Tanques, fa mes de 11 anys
Ai, Pere, es veu que Na Calvo no és Na Cirer!!!
Valoració:1menosmas
Per lex, fa mes de 11 anys
La llei obliga els propietaris a mantenir els immobles en bones condicions de seguretat.
Llàstima el que passa amb les fornícules!
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris