nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Quatre cartes de Llull

Aquests dies de xafogor, el Beat Ramon ha sortit poc de la cova. No pot aspirar la flaire enamoradora de la rosa, perquè el sol crema les poncelles i les branques dels rosers semblen de romeguer. Tampoc no és temps de caragols, espàrrecs ni esclata-sangs, de manera que l'únic element enriquidor del camp, el paisatgístic, pot admirar-lo a través de les postals de Planas mentre s'engronsa al balancí i s'estalvia una suada de segador.

Dit i fet. Lo Llull va esmerçar les energies a escriure quatre cartes.

CARTA A LA SENYORA CALVO

Benvolguda senyora: Vos escric amb ploma d'ànec mentre m'engrons envant i enrere. He tret el balancí a la porta de la cova i a tocar tinc lo càntir amb anisat i un raig d'aigua. Faig una glopada, i em sent com l'àguila dalt del penyal. Si vos aventurau a pujar a Cura per tastar-ne la mescla, jo seré àguila i vos colometa. A més a més, vos alliçonaré en la decoració del vostre despatx. El balancí, que sigui de llenya de cirerer i procurau que el càntir sempre estigui fins a la raseta. Al fons del despatx, una màrfega per a fer la becaina, i que no falti el retrat de lo Franco a la paret principal. Tanmateix, el motiu d'aquesta lletra no és parlar-vos de foteses. Ben al contrari. He sabut que Palma s'ha integrat a la xarxa de ciutats refugi per als escriptors perseguits. Imaginau-vos el goig que m'hauria produït divisar els llums de Son Ferriol quan fugint de Bugia les pedrades m'escapçaven els rulls..! A diferència de mi, Ramon lo foll, els escriptors autonòmics de denominació d'origen balear no tenen altres febres que no siguin les de la grip. La immensa majoria són ocells cantaires, però tot i que llur cant és plaent a l'oïda del seu amo i senyor, no refilen a deshora per no despertar-lo. Aleshores, si acolliu un escriptor que sigui gos aperduat, el seu lladruc aspre desentonarà entre los versificadors i literats locals que tenen l'ai i el plany més a punt que lo cantador de flamenc. Enviau-me'l a Cura, al gos aperduat, perquè únicament jo, Ramon lo foll, el més saberut de la terra, pot ensenyar-li que, a voltes, la raó es defensa a cops de sivella i de branca d'ullastre.

CARTA AL PRESIDENT ANTICH

Molt Honorable: M'aixec al cant del gall amb el gavatx més buit que odre de germà llec, i no tenc altre remei que veure el món en la seva absurditat immensa. Lo güisqui, lo anís Machaquito, lo rom de Cuba i la ginebra dels bàrbars del nord aconsegueixen que els ulls de l'embriac vegin lo feréstec, lleig, i lo lleig, d'un gènere passador. No sempre és plaent ésser una llumenera, i jo, Ramon lo foll, suport la condemna d'ésser-ho, llumenera, fins que calm la set amb lo càntir. Amb la claredat de les idees, Molt Honorable, vos puc avançar que portau les sabates ben i ben girades de peu. L'equip del vostre cor, lo Reial Madrid, es nega a jugar a la pista de bàsquet del Sagun Aro perquè la recaptació del partit anirà destinada a fomentar el coneixement de l'euskera i a finançar les ikastoles de Guipúscoa. El vostre partit, el PSOE, ja no en té prou essent corda i poal a les terres basques amb lo partit de les Tintoreres, que coincideix amb Falange a l'hora de condemnar la consulta sobre la independència d'Arenys d'Amunt. I el vostre poble -perquè el jove Ivan Cortès fa part del poble que vós heu promès servir i fer respectar- és agredit per expressar-se en la seva llengua, que és la meva i la vostra, mentre vós feu d'Al Gore alliberant tortugues. Quan no faig tocar la xeremia, blasfem perquè ho veig tot massa clar. Molt Honorable, repassau les vostres contradiccions i veureu que sou més tort que el fum en dia de vent. I no em demaneu medicina. La vostra condició no l'adreça el vencill.

CARTA AL DELEGAT SOCIAS

Vejam, Socias. Vós teniu a veure amb aquell Bartomeu Socies de Fangar i Bennàsser de Biniatró que va posar-se a les ordres de lo maleït Borbó Felip V? M'ho deman perquè los tests s'assemblen a les olles i vós trobau més plaer a empaitar un maulet que a assaborir la cuixa de be rostida amb la salsa de mel i magranes. I a mi, Ramon lo foll, m'acreix la ira en saber que ha estat humiliat, vexat i maltractat qui parla la llengua sàvia que parl jo. Socias, quan el tinent Pujolà, dels guàrdies d'assalt, va maltractar la multitud a la plaça de Cort, el batle Darder va ésser el primer a demanar-ne la dimissió. Vós mai no ho faríeu. Abusau d'un poble malalt, Socias. Observau-lo i sabreu que està malalt. Sols un poble malalt convoca manifestacions per la llibertat del Sàhara i gira los ulls per no veure els blaus de lo germà colpejat. Sols un poble on els governants són majorets i les banderes penons de circ, fa festes en homenatge de lo Rei en Jaume II de Mallorca, i no diu res quan un dels vostres escamots agredeix qui no ha fet altra cosa que parlar com parlau vós. Des de dalt de Cura ho veig tot, Socias. I veig que cantarà lo Raimon en el Teatre Principal, i los professors universitaris amb caspa, i les professores i professors que han salvat la llengua, i els clergues que un dia varen pensar com els homes lliures cantaran amb ell "Diguem no", embravits i ferms en llurs conviccions. Però el so no recordarà el perfum fresc de la rosa, sinó el dolcenc del crisantem. Perquè "Diguem no", Socias, no s'ha de cantar des de les butaques envellutades del Principal, sinó davall la vostra finestra.

CARTA A EN MATASETZES

Admirat amic Matasetzes: Si el govern d'un país és cosa de savis, què esperes? Empunya la vara i assumeix el poder.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PAS, fa mes de 11 anys
Ni en Calvo, ni n'Antich, ni en Socies es mereixen la teva ironia. No ho entendran, perquè no són socialistes ni socials. Són uns pobres col·laboracionistes de tercer nivell.
Pas (Palma-Algaida-Sóller) d'ells!
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris