muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Boiets i obres públiques

En el nostre imaginari popular els boiets eren una mena de dimonions, esperits inquiets i juganers, que feien destralejar la gent sense to ni so. La paraula deu venir del diminutiu de boig amb pronunciació semiconsonàntica (boiet) en grau zero en la parla menorquina (boet). Als boiets els agrada molt el trull i són tan feiners que no saben estar aturats mai i sempre n'han de fer de les seues.

Ells no paren de demanar "feina, feina"; ara bé, no en deixen cap d'acabada: la pallissa que van fer en una sola nit a l'amo de Mussuptà no tenia teulada; el pont de n'Ali, que van construir a sa madona des Calafat, no arribava de punta a punta de l'afrau; el castell de Laustània el van construir per al comte Guillem en el temps que va d'entrada de fosca al primer cant del gall seguint un pacte segons el qual l'home els donaria l'ànima a canvi de l'obra feta. En aquest cas, però, l'home va anar més viu que el diable perquè quan just els faltava una pedra per enllestir el castell, el comte va encendre un foc que va fer cantar el gall en plena nit i els dimonions no van guanyar la partida; en canvi, en Guillem va tenir el seu castell... manco una pedra. Pensem que igual li passà a la menorquina Nau des Tudons, per mor que, en la rivalitat dels dos aimadors -en aquest cas eren gegants-, el que excavava el pou va trobar aigua just al moment que el de la nau en traginava la darrera pedra, que, en ple atac de ràbia, li va servir per aixafar les expectatives del rival per fer-se amb l'amor de la donzella. D'on es pot deduir que la competitivitat exacerbada no sol dur res de bo.

Com podem comprovar , de boiets illencs, mainarons catalans, duendes espanyols, trasgos gallecs, laminak bascos, etc. n'hi ha pertot. Ara bé, creis-me que són mals d'haver. Diuen que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, i cada gra d'aquesta llavor torna un dimoni boiet si en el moment de caure l'arreplegam dins un canonet de plata... Una madona en va capturar un dins un almud i ben tapat el va enterrar. Des de llavors, dins aquella tanca no hi han crescut més que ortigues i males herbes.

Si per una d'aquelles coses en teniu que vos empipin, manau-los rentar llana negra fins que esdevengui ben blanca, i vos deixaran tranquils. És un consell del folklorista Francesc Camps i Mercadal, Francesc d'Albranca.

Esperem que el dic que tanca un tros de la badia de Ciutadella i el moll de Botafoc d'Eivissa no siguin cosa de boiets. I és que hi ha obres públiques que semblen fetes per aquests éssers màgics. No cert per la rapidesa amb què s'hagin aixecat, sinó per les imperfeccions que presenten. Recordem a Menorca, el Teatre des Born, tants anys tancat per vergonya nostra. A Mallorca per igual la construcció del metro de Palma, inaugurat pel PP durant la campanya electoral de primavera del 2007 i clausurat per impracticable just en caure les primeres pluges de tardor; o el velòdrom Palma Arena, que va costar a l'erari públic més del doble del que s'havia pressupostat i que per mor dels seus defectes de construcció no ha pogut superar l'homologació de l'organisme internacional de ciclisme. Per no referir-nos a les famoses autopistes d'Eivissa, modèliques en el malbaratament de territori i de patrimoni, o al gran marro organitzat entorn del nou hospital de Son Espases.

Clar que, d'aquestes endemeses, on la justícia hi té molt a dir segons ha instat la fiscalia anticorrupció, els dimonions boiets són del tot innocents. Ells seran entremaliats, esburbats, empipadors..., però no especuladors ni corruptes. Amb aquestes característiques no els cerqueu a ells; cercau-ne, més tost, entre persones presumptament honorables.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris