nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Quaranta anys d'Internet

Eguany, d'aquí a poques setmanes, Internet farà quaranta anys. Vull dir, farà quaranta anys des que es va mantenir la que és considerada com la primera connexió entre dos ordinadors de la que acabaria sent la xarxa Arpanet, antecessora immediata de la gran xarxa de xarxes. Internet és a punt de fer quaranta anys i encara està ben instal·lada arreu la llegenda urbana que li atribueix un origen bastard i militar.

A mesura que s'acosti la data, ja veuran com aniran sortint notícies que en parlaran i com, moltes d'elles, esmentaran aquests orígens, és a dir, explicaran que es tractava de fer una xarxa de comunicacions que fos capaç de resistir la destrucció d'un node de la xarxa, de tal manera que les comunicacions tinguessin vies alternatives capaces d'esquivar els nodes destruïts -segons la llegenda- per un atac nuclear.

La realitat concreta d'avui és que Internet, tot i sent una xarxa força robusta, encara mostra moltes febleses derivades de la topologia de les xarxes de comunicacions sobre les quals descansa, una feblesa que va ser posada de manifest l'11S, un aniversari que també s'apropa, quan varen resultar destruïts nodes importants d'aquestes xarxes que estaven ubicats al World Trade Center. Tot això sense oblidar la vulnerabilitat posada de manifest per algun accident en un túnel ferroviari pel qual passa un dels cables més importants de comunicacions dels Estats Units i també la vulnerabilitat dels cables de comunicacions que travessen l'Atlàntic o el Pacífic.

I és que la robustesa que demana la llegenda urbana depèn tant de la xarxa de comunicacions física i la seva distribució, com de la manera en la qual sigui codificada i transmesa la informació. Vull dir que si hi ha un node pel qual han de passar totes les comunicacions, si aquest resulta destruït aleshores no hi ha res a fer, per més que la informació estigui perfectament dividida en paquets i que cada paquet tingui l'adreça de destinació.

Fet i fet, Arpanet -que sí era una xarxa finançada pels militars, com gairebé tots els projectes de recerca i desenvolupament d'aquell moment en els Estats Units- neix amb l'objectiu d'ajudar a compartir recursos i aquesta primera comunicació que marca el naixement d'Internet va tenir lloc entre un ordinador ubicat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i un altre d'ubicat al centre de recerca SRI International, a Menlo Park, prop de San Francisco. La primera comunicació, per altra banda, no augurava precisament un futur gaire brillant a l'experiment, atès que el primer que havien d'escriure era "login" i en el moment de teclejar la "g" la comunicació es va tallar.

Tot havia començat amb les recerques sobre la nova forma de comunicació basada en la "commutació de paquets" alternativa a la "commutació de circuits", que és la que encara fa servir avui el sistema telefònic: cada conversa requereix d'un circuit dedicat a posta mentre dura la conversa, en tant que en la commutació de paquets la informació és segmentada en paquets petits, etiquetats convenientment (número d'ordre, destinatari i remitent), aquests paquets fan el seu camí pels circuits establerts, on troben encaminadors (routers) que els van dirigint.

Paul Baran havia proposat fer servir la commutació de paquets com a alternativa a la xarxa de veu americana, molt feble per mor de la topologia de la mateixa, ja que passava per uns pocs nodes de comunicació, argumentant que això la feia vulnerable a un atac nuclear i d'aquí sorgeix la llegenda urbana, que oblida que el llançament d'Internet està molt vinculat a la desesperació de Bob Taylor, cap de l'oficina de projectes informàtics d'ARPA, l'agència -militar- que finançava les recerques tant d'universitats com d'altres centres civils, davant la multitud de terminals d'ordinadors -cada un amb un llenguatge de comandes diferent- amb els quals havia de tractar, en tant que finançats per la seva oficina.

La pregunta era "Al·lotets i vosaltres que en sabeu tant, no podreu fer que tot això vagi amb un terminal?". La resposta va ser un sistema que permetia fer això amb l'objectiu, sobretot, de poder compartir recursos informàtics a distància, ja que en aquell moment hom pensava que només les universitats més grans podrien tenir un gran ordinador i que, encara, aquest estaria especialitzat, és a dir, aquí n'hi hauria un que tindria molta potència de càlcul, aquí n'hi hauria un altre que dibuixaria... i es tractava que tots poguessin accedir a aquests recursos. Doncs això, a veure si aquest aniversari que s'apropa serveix per anar esvaint la llegenda urbana sobre els orígens bastards d'Internet.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
És que es exèrcits no serveixen per a res de bo, ni per a inventar Internet
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris