nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

Gamberros, no: gamberrades

Encara que els que em llegeixen no ho acabaran de creure, he de dir que jo també tenc la meva dosis de vanitat o d'autoestima. Fins i tot podria afirmar que hi ha dies que em consider un campió de les Balears. Campió d'humilitat, és clar. De què si no? No ho dic per construir una espècie d'oxímoron, sinó perquè aquesta és la manera més abreujada que conec per expressar un sentiment ben sincer.

Pens que convendreu amb mi que aquesta situació hegemònica no és difícil de defensar: no veig en el meu entorn molts d'aspirants a la corona de la humilitat. Però, tot i així, em cal no descuidar-me i no desaprofitar cap avinentesa per marcar les diferències amb els possibles aspirants. Aquesta voluntat de conservar el meu ceptre és el que justifica que avui vulgui dedicar el meu escrit a reconèixer públicament un error que vaig cometre fa quinze dies en escriure un article en què titllava de gamberros, d'analfabets i indocumentats aquells que participen de manera voluntariosa -d'altres ho fan pro panem lucrando- en el moviment que podríem anomenar des del punt de vista clínic histèria -o "burrera"- catalanofòbica. Sí: em vaig equivocar i ara em toca demanar disculpes als que es varen sentir al·ludits i ofesos i als lectors del Diari de Balears, que sens dubte mereixen articles amb menys errors i/o pecats.

Quin va ser el meu error o, si voleu, el meu pecat? Un de molt greu: el d'utilitzar arguments ad hominem, quasi insults. No negaré que en un primer moment quan alguns amics em feren saber el malestar que havien produït els meus desafortunats adjectius entre el seu cercle d'amistats de sensibilitat conservadora i espanyolista, vaig pensar que tampoc no n'hi havia per tant i que si "ells" -els que practiquen el gamberrisme filològic- ens diuen a nosaltres -els que procuram respectar l'opinió acadèmica- talibans, fonamentalistes, inquisidors, nacionalsocialistes i, a mi, particularment, "balearico" i "cavallista", l'adjectiu que els vaig atorgar, el de gamberros, bé es pot considerar una qualificació amable i fins i tot simpàtica.

Però no, per moltes voltes que li facem i per moltes excuses que m'inventi, el que vaig escriure no estava ben escrit: eren, en el fons, ho repetesc, arguments ad hominem, desqualificacions personals. El meu pecat és tant i més greu, perquè si hi ha a les Balears una persona que hauria de saber la perversitat dels esmentats arguments som jo. Ho dic no solament perquè algú -la de sempre- em va explicar molt bé allò d'Agamenon i el seu porquer i el precepte religiós d'odiar el pecat, però no el pecador.

Ho afirm, també i bàsicament, perquè en la distribució que aquesta societat ha fet de les funcions docents sembla que m'ha tocat explicar l'origen i els avantatges del pensament científic modern i, en conseqüència, a classe mir d'explicar i raonar que fou precisament quan en les discussions i en el debats s'abandonaren els arguments ad hominem quan fou possible que nasqués l'esmentat pensament que ara qualificam d'objectiu, racional i/o científic. En aquelles societats científiques dels segles XVII i XVIII, que foren el niu del nou saber, no es debatia sobre la ideologia, la filiació política, la moral, les creences religioses, els interessos, les afeccions o el possible patriotisme o antipatriotisme dels que hi participàvem.

Es discutia -diguem-ho un pic més- sobre la coherència i les proves que avalaven una teoria o altra. El que havia d'haver escrit fa 15 dies si hagués estat conseqüent i encertat és que el que diuen els polítics més atrevits del partit conservador i els seus corifeus mediàtics sobre qüestions filològiques i sociolingüístiques seria titllat de desbarat, doi o extravagància si fóra analitzat per qualsevol de les acadèmies i/o universitats que representen en el món el saber racional.

Tampoc no vaig estar encertat en qualificar els personatges d'analfabets. Havia d'haver dit àgrafs, és a dir, individus que segons el que a mi em costa no han escrit mai en la llengua que tant diuen defensar. Em toca finalment insistir: perdó pels meus desencerts. Amb tota humilitat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
En singular és "dosi" i no "dosis" i no sé fins a quin punt "gamberro" és correcte en català, potser haja sét acceptat més recentment
Valoració:-2menosmas
Per Don Tú., fa mes de 11 anys
No sé a que venen tantes manetes vermelles... Que m'ho expliquin i m'entretendré una estona...
Valoració:-1menosmas
Per Don Tú., fa mes de 11 anys
Gamberro = Procede de la palabra catalana "gran verro", gran cerdo.

Diccionari de Coromines (entre altres diccionaris).
Valoració:1menosmas
Per Gandolfini, fa mes de 11 anys
Desconeixia l'existència d'aquestes competicions d'humilitat, segurament Espanya gaudiria de menys participants que Mallorca. Molt gran l'ètica del Dr. Bujosa, és d'admirar, segur que ha llegit a Sócrates, però si no saben ni llegir ni escriure, és correcte determinar-ho com a analfabet.
Valoració:0menosmas
Per Don Tú., fa mes de 11 anys
No oblidem que "gamberro" és un catalanisme molt antic: Ve de "gran verro"
Valoració:-25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris