nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Collir ametles

El cultiu de la vinya, la festa de la vermada i el vi del país formen part de l'univers simbòlic de molts illencs, sobretot perquè les activitats relacionades amb el vi, el celler i el peu davall taula s'han incorporat als principals valors de distinció social. En contrast, collir ametles ha quedat formant part de l'inventari d'activitats intemporals que més aviat estan associades a la pagesia involucionista i conservadora.

Ningú no presumeix d'haver anat, aquests dies, a collir ametles. Alguna relació deu tenir això amb l'abandonament de la collita per part dels propietaris i que Càritas ha iniciat una campanya de recollita d'aquest fruit sec nostrat, precisament com a recurs per plantar cara a la crisi. Precisament en aquest temps de despersonalització del camp i d'estamentalització de les activitats agrícoles, l'ametler i la figuera ofereixen una relació amb el passat i amb l'ànima illenca que complementa i enquaderna el món de la viticultura i la vinicultura. L'ametler, sobretot, parla, s'ofereix i apareix com un document que du gravat el passat, sobretot aquells arbres del Pla de Mallorca que han patit sequeres i han subsistit en terres primes i en climes adversos.

Devers Algaida, encara podeu trobar soques d'en Pou o d'en Pons, de casta, que contenen una història viva, que ens recorda la tenacitat i les il·lusions dels padrins, avui una metàfora de la conjuntura històrica que els ha tocat viure. Esbrancats, mig morts, s'aferren a la vida i fruiten una ametla gustosa i àcida, més aviat de petites dimensions, però particularment saborosa. Res a veure amb l'arbrat modern, de procedència californiana, d'ametla llargaruda i estandaritzada, amb sabors que costa de definir.

Aquests arbres, com ha escrit Bernardo Atxaga, ens parlen que ‘un dia érem vius i van estar aquí', i són, encara, un dels elements que ens vinculen al passat i ens fan reviure la història com allò que perdura en el temps. Aquests dies, precisament, he volgut compartir, amb mon pare i la meva filla, la litúrgia de collir ametles, per parlar dels ametlers i observar la tristor de la terra roja d'Algaida. Ho hem fet per tornar a sentir els noms de les castes dels ametlers que plantaren els nostres avantpassats, per recordar històries i llegendes domèstiques, per recuperar espurnes de l'ànima d'una terra que ha estat font de vida i el component nutritiu d'una filosofia de vida que som a punt d'enterrar definitivament.

Tanmateix, els darrers pagesos són conscients que s'estan cumplint puntualment els pronòstics, perquè el pagès pot ser analfabet però té una intel·ligència i una saviesa natural apresa a l'escola de la naturalesa, observant i llegint allò que són les tendències de la humanitat. Com més s'acosta el final, el pagès sap que la religió i el sentit profund de la vida està relacionat amb la forma com has treballat i com t'has comportat en relació a la terra.

L'ametla potser serà, amb el temps, una de les escasses fites identitàries que quan desaparegui la llengua assumeixi el relleu de mantenir viva la cultura del país, perquè l'ametler només aspira a ser testimoni d'un temps.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per la mallorca que no vull, fa mes de 11 anys
En Joan Capço no hi ha anat mai a collir ametlles, ni se li dou pasar pel cap
Valoració:0menosmas
Per jordi m, fa mes de 11 anys
dóna gust poder llegir articles tan ben fets!
Valoració:1menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Si la llengua desapareix serà gràcies al teu partit.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris