muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Elogi del barri (1972)

Quan era adolescent m'avorria la vida del barri. La botiga, el sabateret ataconador, na Monjo infermera, el cine Victòria, la papereria de Na Coloma... Sempre les mateixes cares, la mateixa rutina i el diorama de les distàncies curtes. Ara, ja traspassats els seixanta, el barri em sembla la perfecta ubicació del meu dia a dia. Ho tenc tot a mà, a prop, amb el confort que significa completar els racons de la llar amb les cantonades del barri. I aquest amor pel barri de les hores habituals és el que sentia l'escriptor Robert Sabatier (Trois Sucettes a la Menthe, Ed. A. Michel), sensible als lligams entre la ciutat i l'home. "Un quartier dans la grande ville, sortes de villages oè chacun se connaît...".

Aquí, com a París, amb els cafès o bistrots, en què la gent es coneix o entaula coneixença tot comentant entorn de la barra o el mostrador les noves del dia. És la funció social del cafè. "Per les escales del carrer Mont-Cenis, Olivier arriba al carrer Caulaincort. En el racó del carrer Bachelet, el seu cor batega més fort. Fa cul enrere, travessa el carrer, entra al Balto i al davant del mostrador demana un tallat de cafè.

Li serveixen un tassonet calent dins el qual ell posa tres daus de sucre. Els croissants, dins els cistells, són daurats, cruixents, i escampen una bona olor de mantega calenta, però Olivier va molt mancat de cèntims. Es dóna per satisfet tot alenant les olors del bistrot. El delitós cafè-crema refà les seves forces. Mira com el vapor fuig de la cafetera gran amb filtre i mira les ampolles dels licors, que mostren els seus colors, i també els tassons arreglerats. Els moviments del cambrer són vius i precisos. Quasi endevina les comandes des clients: un tallat, un negre, un blanc, un blanc-Vichy? No, una mitjana. I la cervesa parteix a l'assalt del tassó. El cambrer decanta l'escuma amb una regla plana, deixant només el que serveix de fals coll, i ho serveix dient: Una mitja, boum! Al voltant d'Olivier les converses giraven entorn del temps, el PMU, la Volta a França. Reconeix rostres familiars: Lulú, el cec i també una nana amb un gros monyo rogenc tot cobert d'agulles, la qual sembla preguntar-li: Què diantre fas tu aquí? I Olivier es redreça i posa els colzes sobre el mostrador com el client més habitual...".

El quadre és magnífic. La gent és diversa i alhora d'una sola natura. A l'hora del matí, abans d'entrar a la feina, l'aroma del cafè calent, barrejat amb la fumassa de les cigarretes, el soroll de la cervesa brollant per l'aixeta i les mil converses, en primer lloc sobre si plou o fa sol, després de les fortunes i les dissorts, llavors dels esports i la política. La política, el tema més allunyat. La tassa de cafè, testimoni de tot plegat. La gent se cerca, la gent s'acompanya, la gent fa un sol cos i mil varietats. És ben cert que la tasca social dels cafès és com una columna més de la societat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris