cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Rebufal al combat (1940)

"Un cop sec el ferí al pit i a l'espatla; una granada acabava d'esclatar vora d'ell. Tenia dins la boca un gust salat. Sobtadament es trobava decantat de la guerra i dels homes, del seu passat i dels seus records. Tot el que veia encara, la metralladora destrement ajupida, el riu i el pont trencat, va desaparèixer, ofegat dins una sang porpra. Va sentir aleshores el cant del grill que s'aixecava dins el silenci finalment retornat. L'oficial cadet Rebuffal va reprendre consciència dins un hospital de la Wehrmacht. Pogué percebre de seguida una llum confusa que retallava una ombra. Aquesta ombra va esdevenir el rostre d'un metge, amb petits ulls enfonsats dins òrbites grasses.

-Heu tingut sort, sotstinent, li va dir en prou bon francès, cap òrgan essencial ha estat tocat; però heu perdut molta sang. És precís descansar i oblidar la guerra. Tot això ha acabat ja. Des de fa vuit dies el vostre govern ha signat l'armistici. Ell féu un trist gest d'indiferència i, amb les mans creades rere la seva brusa blanca, se'n va anar, a passa curta, tot repetunt:  -És la guerra, és la guerra! L'armistici. Aquest mot no li produïa cap reacció, ni de vergonya ni d'alegria. Era només el trobar-se sorprès de viure encara. I se sentia molt fatigat davant el pensament de refer la seva vida, recomençar-la...".

Qui això escriu és Jean Lartéguy, el qual ens mostra una heroi del 1940, quan tenien lloc els combats de l'exèrcit francès contra les tropes hitlerianes. Defensar França al preu que sia. Però els alemanys ja havien envaït la meitat del territori nacional i hi onejava la bandera nazi. Molts militars s'havien retret ja, tot abandonant les armes als peus de l'invassor. Però aquell Rebuffal lluitava encara a la zona del Loira. Tot aquell immens conflicte era degut al fet que Hitler volia alliberar el III Reich del "Diktat" del tractat de Versalles i dominar Europa. Després d'haver restablert el servei militar obligatori el 1935 posava en marxa la poderosa Wehrmacht, la màquina de guerra que li va permetre annexionar Àustria i Txecoslovàquia, part de Polònia i ocupar, després, bona part d'Europa.

Les conseqüències, però, foren terribles. Amb excepció dels Estats Units, els adversaris d'aquella contesa en sortiren destrossats i arruïnats. La sort d'Alemanya i Japó, els dos principals derrotats, restà suspesa. La pau, a poc a poc, allunyaria els fantasmes. Rebuffal havia salvat la vida i Pétain havia signat un vergonyós armistici. A Londres, De Gaulle demanava als bons francesos que continuassin combatent, fos com fos, des de la resistència. El govern de Vichy no era doncs reconegut pels aliats i Pétain, heroi de la Primera Guerra Mundial, era considerat una joguina de Hitler en la Segona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris