lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Un instant de visibilitat

La informació és un dret fonamental, però hi accedim tan sols per mitjà dels mercaders del ram: un dret esdevingut mercaderia. Hi ha guerres que es venen millor que les altres, i n'hi ha, també, que no es venen gens ni mica: les guerres ocultes, que en diríem, no perquè es facin més d'amagat que les altres, sinó perquè els venedors d'informació no n'esperen bons resultats en el mercat. Qui parla de guerres pot parlar, igualment, de qualsevulla manera de degradació humana radical. Les guerres existeixen, per als països rics, en la mesura en què apareixen a les pantalles de les nostres televisions. Després, quan, per exemple, les tropes nord-americanes o les de l'ONU es retiren d'algun indret sense haver-hi sabut injectar el germen de la pau, amb les tropes es retiren també les càmeres i la gent que queda allà, matant-se a foc i ferro, a fam i desesperació, deixa d'existir: tot plegat, és una meravella d'organització per a mantenir anestesiades les nostres consciències, perquè, tanmateix, què hi podríem fer? De sobte, resulta que en un altre escenari bèl·lic sí, que hi podem fer alguna cosa, com és ajudar als països que volen espoliar les riqueses naturals del territori.

Amb les tropes nord-americanes i de l'ONU, les càmeres abandonaren Somàlia durant la primera meitat del decenni dels 90. La invasió de Mogadiscio, la capital -si és pot parlar de la capital d'un Estat inexistent-, va constituir un fracàs estrepitós -Somàlia no té grans reserves d'hidrocarburs: en aquest cas, la retirada no hauria estat tan neta. De la mínima presència de tropes estrangeres destinades al país per fer front a l'horror del no-res, se n'ha encarregat la veïna Etiòpia, naturalment amb algunes ajudes internacionals. Però no s'ha alentit el procés d'autodestrucció d'un Estat que no es vol a si mateix, que lluita per desaparèixer i causar, en el seu procés d'extinció, un oceà de sofriment inabastable. El Nord del país ja fa anys que es va declarar independent, República de Somaliland, i el Nord-est va optar per la mateixa via, República de Puntland, cap d'elles reconegudes encara per la curtor de mires de la dita societat internacional.

Al Sud, hi queda un territori de ruïna i calamitat, que ja ha fet 1.800.000 refugiats. OXFAM ens avisa ara de les condicions infrahumanes de la seva supervivència, posant l'accent en les criatures, a la majoria de les quals cada dia se'ls estronca el futur una mica més. L'infern ha guanyat un instant de visibilitat. El testimoni té potencial humà suficient per remoure els fonaments de la nostra autocomplaença, i és possible que la denúncia d'aquesta agència i d'altres organismes i ONGs internacionals ens commoguin fins a empènyer-nos a fer un gest de solidaritat: per ajudar els refugiats. Però el que no diu OXFAM és que el capítol més abrusador de la història el constitueixen els milers i milers de persones de Somàlia que no poden desplaçar-se als camps de refugiats perquè són massa pobres per emprendre el camí.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Més que de Comunitat Internacional caldria parlar de Corporació d'Estats
Valoració:1menosmas
Per Joan, fa mes de 11 anys
Un article excel·lent.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris