algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Una manera d'entendre el món

El llibre d'Antoni Quetglas, L'emigració sollerica 1836-1936, conté una reflexió implícita sobre l'ús privat de la riquesa i la seva derivació en bé col·lectiu. Sóller disposa d'edificis d'un valor arquitectònic, artístic i històric inqüestionable (Can Maçana, Can Querol, Can Prunera i tants d'altres) que varen ésser aixecats per a gaudi dels seus estadants, alhora que passaven a formar part del patrimoni de la ciutat. Eren l'exponent d'una manera de pensar ben definida i que ara, sens dubte, enyorem. La majoria d'aquells empresaris o terratinents, s'havien enriquit de la terra o de la comercialització dels seus productes. Sabien, per tant, que la bellesa del camp (les bones anyades, els arbres carregats de fruita) era riquesa. I la inversió de riquesa té la finalitat, si més no teòrica, de multiplicar la vida en totes les seves expressions més nobles.

De manera que els empresaris, potentats o rendistes, als quals al·ludeix Antoni Quetglas, eren gent que estimava (o sabia que s'havia d'estimar) la terra i tot allò que se'n deriva: territori, paisatge, arquitectura, etcètera. Rusiñol parla de la vitalitat que es percebia en els centres socials de Sóller quan va sojornar-hi, a la primeria del segle passat. Visualitzava una societat potent, bàsicament conservadora, una part de la qual derivaria posteriorment del maurisme cap al republicanisme. Bernat Marquès, Maria Mayol, Llorenç Roses i Josep Serra en són exemples paradigmàtics, d'aquesta evolució. Hi ha una correlació de pensament inqüestionable entre la burgesia sollerica i els intel·lectuals i empresaris mallorquins que, a començament del segle passat, propugnaven un turisme que, alhora que contribuís a crear riquesa, fos respectuós amb el territori i amb la cultura.

Penso en personalitats tan admirables com Bartomeu Amengual, Miquel del Sants Oliver i alguns altres. Eren gent, tots ells, amb un component humanístic important. Pere Serra n'és hereu, d'aquesta tradició. Can Prunera, convertit en espai d'art, ha rebut, en cinc dies, prop de set mil visitants. I penso en les coses que conflueixen en aquest èxit: una línia de ferrocarrils modernitzada que uneix la localitat amb Palma, una edificació que és un dels símbols més singulars del modernisme a Sóller i una mostra valuosíssima d'obres d'art que, més que respondre a criteris estrictament museístics -a voltes, asèptics-, reflecteix les preferències i les passions del mateix Serra. Ens trobem, i cal dir-ho en veu alta, davant una aportació importantíssima al patrimoni cultural de Mallorca. Però la conseqüència més immediata o la lectura més pràctica d'aquesta iniciativa és que beneficiarà tot Sóller i que, fins i tot, en traurà rendiment el venedor de gelats.

Francesc Antich, a l'acte d'inauguració de Can Prunera, va citar cultura i paisatge com a ingredients bàsics d'un turisme de qualitat. Curiosament, Pere Serra ha estat dels pocs empresaris rellevants que no ha participat del negoci turístic. Probablement, perquè no compartia els plantejaments que se n'han fet. La persona aspira a deixar petjada del seu pas pel món, no terra cremada per allà on ha passat. Antigament ho feien els bàrbars, això de fer-ho tot malbé; en els nostre temps, infinitat de vividors relacionats amb la indústria turística. A la vista de Can Prunera no es pot deixar de pensar com hauria estat de diferent el nostre entorn -més culte, més pròsper, més guapo- si l'empresariat dels últims cinquanta anys no hagués deixat de banda el compromís estètic i solidari amb el país.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Arnau de Santacília, fa mes de 11 anys
Amèn
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris