muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Tornar a travelar

Alguna cosa no funciona a l'estat de les autonomies quan seguit seguit travelam amb la mateixa pedra. Autonomia, en una aproximació col·loquial, vol dir capacitat de tirar endavant polítiques pròpies en aquells àmbits de la teva competència. Tenim unes competències i uns recursos, i a partir d'aquí tenim la potestat de prioritzar i establir les línies d'actuació pública que considerem més pertinents. Això és tan evident i tan de sentit comú que fa com empegueir haver de repetir i insistir en aquesta obvietat.

El que passa és que no queda més remei que repetir i insistir en l'obvietat perquè a la vista de l'actitud del Govern central un es demana si el Sr. Zapatero i els seus ministres s'han begut l'enteniment o si han perdut el món de vista i han oblidat les mínimes regles del sistema. Ja va passar amb l'ajuda a la compra de cotxes i ara ha tornat a passar amb l'ajuda als aturats sense prestació. Resulta contrari a la més mínima lleialtat institucional que el Govern central digui, encara que no sigui un imperatiu jurídic, a què han de dedicar els seus recursos les comunitats autònomes. Convidar amb els doblers dels altres, comprometre polítiques amb els pressuposts aliens, és una cosa lletja i que no mereix cap qualificatiu benèvol.

La qüestió de fons és per què això sembla tan normal i per què passa com una cosa habitual. En la meva humil opinió aquesta situació no és més que el símptoma d'una cultura política encara molt ancorada i molt interioritzada. Una cultura política caracteritzada pel centralisme i on es considera que la resta d'institucions són de segona categoria, on es considera que la resta d'institucions han de ser tutelades perquè sempre són menors d'edat i on es considera que les relacions són jeràrquiques. Una cultura política que, al meu entendre, nega una de les veritats més incontrovertibles de la història contemporània de l'Estat espanyol dels darrers trenta anys: la modernització i el bot endavant d'Espanya ha vengut de la mà del repartiment territorial del poder i, molt concretament, del reforçament de les nacionalitats i regions i dels ajuntaments com a administracions dinamitzadores de la inversió i de la generació de benestar.

Si un govern volgués fer de poder judicial i dictar sentències es produiria un escàndol majúscul perquè això xoca amb l'essència del sistema que és la divisió del poder. Deien els clàssics que com més dividit estigués el poder molt millor, per evitar els abusos i per fer més eficient la democràcia. L'autonomia de les comunitats i dels ajuntaments també és en certa manera divisió de poder, per tant, quan el govern central vol suplantar comunitats també s'hauria de produir un escàndol majúscul perquè s'està torpedinant l'essència del sistema. Al contrari d'això, en el cas dels cotxes vàrem assistir al trist espectacle de com la disciplina jacobina dels partits d'àmbit espanyol funcionava a la perfecció i obligaven un altre poder a fer una cosa que, en principi, no formava part de la seva agenda.

Si després de molts d'anys d'estat autonòmic hem d'acabar amb una estructura administrativa que es dedica a executar les decisions preses des de Madrid, aleshores, haurem de concloure que hem avançat ben poc en el sentit profund d'allò que teòricament es pretenia i que això d'autonomia en té ben poquet. Que davant aquesta situació, a l'anomenada capital del reino, el discurs dominant continuï essent que Espanya es trenca, que se n'ha anat massa enfora i altres beneitures per l'estil, és que hi ha una realitat virtual falsa que té ben poc a veure amb la realitat efectiva i pràctica. Una realitat virtual que, en definitiva, el que persegueix és mantenir inamovible aquella cultura política que ja fa temps s'hauria d'haver superat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Magi, fa mes de 11 anys
Realitat efectiva i pràctica deu ser passejar-se amb una llanxa caríssima i escriure articles tan indigeribles com aquest.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris